Miquel Gascon Baz

Quan arribem ens assabentem que existeix un canvi important de repartiment i que ni més ni menys la protagonista principal que assumeix el rol de Mimí, no el pot fer la soprano prevista que era Tatiana Monogarova, en teoria per malaltia i que serà substituïda per Dinara Alieva. Per sort després veurem que el resultat d’aquesta substitució és totalment satisfactori, però acostumen a sovintejar massa aquests canvis sobtats dels protagonistes, cosa que creiem no és normal.De l’òpera poca cosa he de dir, que ja no se sàpiga, una òpera considerada de les més fàcils per les persones no acostumades al bel canto i de música bellíssima, que sempre acaba emocionant-nos de nou, per molt que sapiguem fil per randa el […]

El nostre primer “Grec” i el resultat ha estat un absolut desengany, perquè DAURRODÓ ens va decebre moltíssim. El que s’anuncia com “Una insòlita desfilada d’objectes vius”, a nosaltres ens va semblar un desconcertant seguit de narracions mal embastades, basades en llegendes i faules al·legoriques, a les quals no vàrem trobar ni el lligam ni el sentit… o potser és que no vàrem acabar d’entendre el treball dels seus autors, en Joan Baixas i en Cildo Meireles, que de ben segur existeix i que malauradament no hem pogut captar. Tot comença amb un passeig dels espectadors per una mena de “performance” circular al voltant de l’espai escènic, on es poden veure als objectes que després formaran part de la representació. En […]

Aquest text de Marc Angelet va ser estrenat l’any 2007 en el mateix teatre del Raval que ara ha decidit recuperar-lo de la mà, una altra vegada, de la companyia La Guapa Teatre. CALL CENTER és una comèdia emmarcada en el món del telemàrqueting que mostra les condicions laborals de les persones que treballen en aquests tipus d’empresa, i d’altra banda mostra la indefensió de les persones que han d’utilitzar els seus serveis. Un ritme frenètic domina tota l’obra amb moments divertits, però que a poc a poc va derivant la comèdia en una tragèdia, reflex fidel de la realitat laboral que impera des de fa uns anys i dels sistemes de vendes sense escrúpols als quals estem sotmesos cada […]

Aquesta producció de l’obra de Maria Goos porta una llarga trajectòria als escenaris catalans i ara torna de nou al Teatre Gaudí. En paraules de la mateixa autora, aquesta versió catalana és una de les millors que ha pogut veure de la seva obra. A mig camí entre la comèdia i el drama, ens explica una història una mica desigual amb unes interpretacions també força desiguals, la qual cosa l’ha fet trontollar als nostres ulls, especialment per unes interpretacions potser massa passades de volta i poc creïbles, durant la primera hora de representació. És, potser, a partir del moment en què la historia es dirigeix cap al drama quan per nosaltres ha aixecat el vol amb un resultat final positiu. […]

Una proposta que se’ns resistia, ja que no havíem trobat el moment de veure-la, i això que vam poder assistir a un assaig general a la Vilella, ara fa potser tres anys. Josep Julien està tan identificat amb el personatge que ens el creiem totalment quan ens mira els ulls i ens explica la seva historia, amb un lleuger tartamudeig que encara el fa més tendre i innocent. La seva interpretació ens ha seduït i la seva expressivitat, les seves mirades i els seus gestos són dels que recordarem molt de temps. El Bon Lladre és un monòleg que barreja el thriller i el costumisme de la Irlanda dels anys 90, en veu d’un sol protagonista i sense renunciar a […]