Miquel Gascon Baz

Es tracta d’una actuació coral en tota regla on tots els membres de la jove Kompanyia es deixen la pell a l’escenari; m’agradaria destacar l’actuació de David Verdaguer, gairebé protagonista (sense ser-ho) amb moments màgics com quan canta assegut a terra, minuts abans de la batalla… i evidentment, per descomptat, Pol López, que aprofita el paper principal d’Enric V, per tornar a demostrar la seva vàlua. Pau Carrió, director i adaptador de l’obra, actua com a narrador i interpretant música en directe. Un regust agredolç és el que ens ha quedat en acabar de veure aquesta representació, ja que ha estat una proposta que ens ha arribat a meravellar i deixar sense alè durant els últims 20 minuts, però que […]

Tres actrius, Maite Bassa, Montse Bernad i Blanca Soléque, interactuen entre elles sobre un espai negre i en escenes força curtes, ens mostren, mes que explicar-nos… i de forma gairebé visual, amb força mímica, l’angoixa de la protagonista que no vol acceptar la mort del seu estimat, que fa un any que hauria d’haver del front de la guerra civil espanyola. Les relacions humanes entre les tres amigues, les seves pors i angoixes ens la saben transmetre d’una manera colpidora que fereix la sensibilitat de l’espectador des de l’inici de la representació. Ens va agradar molt la posada en escena, on en alguns moments el director Roger Ribó emula a Ferran Adrià, ja que en aquest espectacle es “desconstrueixen” físicament […]

Sense cap mena de dubte aquest text hauria pogut ser un dels millors de la temporada teatral a Barcelona. Un excel·lent text de Sergi Pompermayer, molt ben treballat i actual. Dic que “hauria pogut ser”, perquè l’autor, en un intent de fer mes amable l’argument ja de per si força cru, afegeix un punt excessiu d’humor que, sota el meu punt de vista, espatlla en bona part el boníssim treball de conjunt. No estic en contra d’afegir humor a un tema dramàtic…. no es això; el problema és que la mesura d’aquest humor, ha d’estar molt controlada i en aquest cas no ho està en absolut. A part d’aquest aspecte, la producció teatral m’ha agradat i molt. Presenta una escenografia […]

No teníem previst anar a veure Losers i al final ens vàrem endur una grata sorpresa: a més a més de riure i de veure treballar a dos actorassos, ens ha sorprès molt favorablement el text de Marta Buchaca, una comèdia on tothom s’ho passa d’allò més bé, però en el que es diuen coses que fan pensar, almenys una mica. La interpretació de Alba Florejachs, em van agradar molt…. bé, com gairebé sempre; la diferència és que aquí la sustenta un text amb una mica de cara i ulls; però, a més a més, cal dir que l’actuació de Jordi Díaz, posa el contrapunt necessari a la explosió “esbojarrada” de la seva parella. Llegir més.

Ja fa temps que el teatre argentí ens sorprèn i aquesta vegada, amb El loco i la camisa, a més de més de divertir-nos i fer-nos riure molt, hem pogut gaudir de molt bon teatre que compta amb un text extraordinari d’un argument punyent i amb actuacions que ens han deixat bocabadats. Nelson Valente ens presenta un argument senzill, però que reflecteix la societat d’avui en dia, amb les seves falsedats i la doble cara que d’una o d’un altra manera tots nosaltres posseïm a la nostra vida diària dins de la família. Encara que l’autor és en realitat qui es mereix la màxima valoració, els aplaudiments del public entre els que m’incloc, es dirigeixen als actors de la Companyia […]