Neus Mònico Fernández

La companyia hispano-francesa DonDavel estrena l’obra de teatre familiar “Le Fumiste” a La Badabadoc Teatre; una proposta creada, dirigida i interpretada per Davel Puente. Es tracta d’un espectacle poètic, màgic, tendre, …,d’aquells que et fan recordar i emocionar. “Le Fumiste” ens proposa viatjar a través de la memòria, i a aquells records que fan que ens defineixin a cadascun de nosaltres com a éssers únics; i ho fa mitjançant la màgia, l’humor i la poesia. La memòria, els records…, què seriem sense memòria ni records? La memòria és com una calaixera, on cada calaix guarda en el seu interior imatges, olors i records de moments viscuts, alguns bons i d’altres que no ho són tant, I que hem hagut d’aprendre […]

“La piel vacía” és la coreografia completa d’una peça inicial 15 minuts que va ser finalista del Premi Dansa de l’Institut del Teatre en el 2016. Una coreografia que a anat evolucionant i agafant profunditat durant un any de treball, per arribar al meravellós resultat que he pogut gaudir al SAT. Una coreografia creada i dirigida per la ballarina Paloma Muñoz, projecte amb el que s’estrena com a coreògrafa i la feina de cinc ballarines extraordinàries ( Amanda Rubio, Raquel Klein, Núria Navarra, Sara Enrich i Laura Lliteras) Una coreografia en que el ritme es construeix a partir del so que es produeix durant el moviment dels cossos, els sons vocals, la respiració, el so del làtex, material del que […]

“A mi no me escribió Tennesee Williams” és un obra escrita i dirigida per Marc Rosich i interpretada per l’actor i coreògraf Roberto G Alonso. Vaig veure aquest muntatge al 2016 a Tàrrega i em va encantar; així que de seguida que he vist que la faran a La Seca Espai Brossa, no m’he pogut estar de recomanar-vos-la. Jo sens dubte repetiré !!! “A mi no me escribió Tennesee Williams” és un espectacle meravellós que combina dansa, teatre gestual, teatre de text, interpretació, performance i música. Moltes han estat les raons d’èxit d’aquest muntatge: l’originalitat de l’espai escènic, un text magnífic, tendre i melangiós, irònic, que commou i alhora ens fa somriure; i la interpretació extraordinària de Roberto G Alonso […]

Vaig triar aquesta obra de teatre per dues raons, primer perquè és una obra que parla de la relació d’amistat entre tres dones totalment diferents i aparentment incompatibles ,en la que em podia sentir identificada, i pel seu excepcional repartiment (Clara Segura, Marta Marco i Cristina Genebat). “Les noies de Mossbank Road” és una comèdia escrita per Amelia Bullmore i dirigida per Sílvia Munt que ens parla sobre l’amistat. L’amistat perdurable en el temps. El muntatge tot i que ens arrenca més d’un somriure, té algunes escenes de contingut dramàtic. Un muntanya russa de sentiments, que ens fa anar de la comèdia al drama, i del drama a la comèdia al llarg de l’obra. Pel que fa al treball interpretatiu […]

Com és possible l’existència de violència en el marc social i polític, avui en dia, dins una societat contemporània, aparentment civilitzada? L’obra “Blasted”, escrita fa més de vint anys per la dramaturga anglesa Sarah Kane, va suposar un canvi dins l’escena anglesa. El seu realisme escènic sobrepassava els límits que hi havia establers fins aleshores. Un realisme visiblement impactant, tant per les fortes imatges teatrals que s’hi poden veure, com per la duresa i explicitat en els seus diàlegs. Puc imaginar-me la reacció dels espectadors i el ressò mediàtic que deuria suposar quan es va representar per primera vegada (vint anys enrere), després de veure la reacció dels espectadors que seien al meu costat, que tot just acabar la funció, […]