Neus Mònico Fernández

La Badabadoc Teatre, un espai de creació i experimentació teatral contemporani, aposta de nou pel teatre off d’Argentina. Si la temporada passada ens sorprenia amb “La sala Roja”, escrita i dirigida per Victoria Hladilo, aquest any ho fa amb l’obra “Diario de una orientadora de sala” dirigida per Gonzalo Facundo López i escrita per Mariano Clemente i Victoria Casellas. Es tracta de teatre argentí en estat pur! Tot i que no es troba dins la programació del Festival Grec, Diario de una orientadora de sala és un espectacle que cal tenir en compte. Penso que és una bona oportunitat de conèixer altres propostes i maneres de fer teatre fora del nostre país. Jo us recomano que hi aneu. Després de […]

Sixto Paz sempre ens sorprèn amb nous reptes. En aquesta ocasió ha estat amb l’obra “Tender Napalm” de Philip Ridley , una proposta complicada de la que els Sixto Paz juntament amb la companyia Psirc se n’han sortit amb nota. Un text realment complicat, salvatge, poètic, metafòric i amb diàlegs punyents. Un duel entre un home i una dona que es troben en un moment complicat en la seva relació. S’estimen i s’odien. La mort de la seva filla els ha els ha porta a un terreny perillós. Tots dos han patit el mateix, però cadascun d’ells ho viu de manera diferent. Individualment. Aïllats de la realitat que els rodeja, talment com si es trobessin en una illa deserta, són […]

“Aüc és allò que se sent entre les costures del silenci i la ràbia. És el crit o el lament silenciat en la nostra quotidianitat. És un lloc incòmode però necessari” Dansa, música i teatre per parlar sobre les diverses violències sexuals. Cinc intèrprets (Ariadna i Clara Peya, Julia Barceló, Olga Lladó i Maria Salarich) mitjançant la dansa, música i interpretació, comparteixen històries i experiències amb la finalitat de que tot canviï, i que la por desapareixi. Una por que costa de compartir. La por de sentir-se culpable. La por de conviure amb aquesta por. La por d’explicar. La por de ser entès. Us podria parlar d’una realitat passada i una altra no tan llunyana. Properes. No cal dir noms. […]

El Circ Ronaldo és una petita empresa familiar, que generació rere generació segueix lluitant per que la part més emocional i tradicional del món del circ no desaparegui. Aquell circ ambulant , de formes més tradicionals, on hi viuen i hi conviuen equilibristes, malabaristes, acròbates, mags i els pallassos de cara blanca i el clown. Danny Ronaldo, autor i intèrpret d’aquest espectacle, pertany a la sisena generació d’una gran família circense. Estem parlant de l’any 1842, quan Adolf Peter Vandenberghe, avantpassat de Danny Ronaldo, va debutar en el món del circ a l’edat de quinze anys. Entrem dins la carpa. Travessem les cortines vermelles, un home vestit amb un vestit d’orquestra militar desgastat pel temps se m’acosta i em diu […]

Si sou d’aquells que busqueu una proposta trencadora, alternativa, arriscada i radicalment contemporània… aneu a la Sala Hiroshima, us asseguro que tan si us agrada com no el que veureu, en sortireu sorpresos. La última aposta ha estat “Titans” del coreògraf i director Euripides Laskaridis, guanyador del premi Pina Bausch (2016). “Titans” és una proposta inclassificable, un espectacle que no s’assembla a cap altra cosa. Una barreja de burlesque, clown, teatre de l’absurd, cabaret, vodevil i cine slapstick. Un lloc imaginari que ens és molt familiar. El protagonista és un personatge grotesc , sense gènere definit, embarassat. Sembla talment un personatge sortit d’un conte de ciència ficció. No parla però els seus sons són entenedors. Una proposta diferent que no […]