Neus Mònico Fernández

“La fille du Régiment” és una divertida i fresca òpera còmica en dos actes del compositor italià Gaetano Donizetti. Es va poder veure per primera vegada al Teatre Nou de Barcelona l’any 1844, sis anys més tard es va representar per primer cop al Liceu. Amb aquesta ocasió són dues les vegades que he tingut la sort de haver vist aquesta òpera al Liceu. La primera la vaig veure al 2010, reescrita en el context de la Primera Guerra Mundial ,ja que l’original s’ubicava a la revolució francesa, amb més diàlegs i escenes parlades.amb l’excepcional tenor peruà Juan Diego Flórez (Tonio) , considerat el millor tenor lleuger del moment, la soprano italiana Patrizia Ciofi (Mari), una de les veus més […]

Per tercer any consecutiu i durant el mes de maig torna a la Sala Fènix el Cicle “Yo gesto” , una iniciativa que es centra en el teatre gestual i de nova creació, al que intento anar-hi sempre que puc. Dels quatre espectacles programats per aquesta temporada he triat “GAGSonTRIX” de la cia. PuntMoc, un espectacle de mim, totalment centrat en el teatre físic, gestual i humor absurd, que m’ha semblat molt interessant. La cia PuntMoc va ser fundada l’any 2001 per tres germans, en Guillem,en Juli i l’Héctor Boada, els actuals productors, guionistes i actors de la companyia. Fins el dia d’avui, han realitzat : quatre espectacles de llarga durada (tant de carrer com de sala), algunes animacions i […]

Imagineu per un moment que esteu asseguts davant d’una de les pintures que es troben exposades al Museu del Prado de Madrid. Es tracta del quadre “Adam i Eva” del pintor alemany Albert Dürer, que tot i que el formen dues taules independents, tan pel seu disseny, com per la tècnica que es va utilitzar, formen una unitat. Observem les dues pintures que tenim davant nostre. La pintura de l’Adam està a costat dret de la pintura que representa l’Eva. Tots dos estan pintats dempeus sobre un terreny irregular ple de pedres. Curiosament la seva actitud és diferent. Els actors que donen vida a l’Adam i l’Eva són l’actor Malcolm McCarthy i l’actriu Adriana Asegurado. Tal com és tradicional en […]

Són molts els autors teatrals que en fan una reflexió sobre les conseqüències que comporta la crisi econòmica que portem patint durant aquests últims anys. Tan se val si es tracta d’autònoms, joves emprenedors, assalariats o becaris, de la crisis no se’n salva ningú. Obres com “Sobre el fenomen de les feines de merda” (una comèdia sobre la precarietat laboral a la que es veuen abocats milers de joves), “Autónomos El Musical” (un musical esbojarrat des de la mirada del autònom) o “Fairfly” (una reflexió sobre el mercat laboral actual), són alguns dels títols que s’han pogut veure darrerament a la nostra cartellera. Ara li toca el torn a aquells que se’ls coneix com “generació perduda”. El text de “Generació […]

“Non Solum” és un monòleg surrealista i fins hi tot una mica excèntric, una obra trencadora i poc convencional, un espectacle arriscat i possiblement en algun moment políticament incorrecte. “Non Solum” és una comèdia que ens mostra moltes de les cares del ésser humà. Amb un humor crític ens parla de la mort, de les dones, de sexe, dels polítics, de la religió. I ho fa d’una manera vertiginosa. Passa d’un tema a l’altre com aquell qui no vol la cosa. Es deixa anar i nosaltres el seguim. Ens fa riure i pensar. Deixar de pensar i riure. “Non Solum” es va estrenar al Festival Temporada Alta de Girona el 10 de novembre de 2005. Descrit com a “monòleg de […]