Neus Mònico Fernández

De vegades no calen paraules per poder entendre quin missatge hi ha al darrera d’algunes imatges. Stefano Ricci i Gianni Forte, que formen la companyia Rice-Forte, ens presenten una proposta teatral, que alguns han qualificat de post-pop. És un teatre que utilitza una manera de comunicar més directe, realista i provocativa. Com espectadora hi ha escenes que costen de veure per la seva duresa, però crec que és una manera de fer reaccionar a la gent. La gent sembla que ens hem tornat insensibles davant les notícies que ens parlen de les desgracies que succeeixen arreu del món, Rice-Forte ens ho presenten sense embuts, amb la cruesa natural de la realitat, destruint la idea de l’amor etern, la perfecció humana, […]

Alhora de valorar els espectacles sempre intento fer-ho de manera equitativa, no és el mateix el que espero d’alguns actors amb nom, i amb molt rodatge, que el que espero d’un actor novell que es comença a moure per aquest “mundillo” (tan complicat d’accedir-hi). Ni és el mateix el que espero d’aquells grans teatres que reben subvencions , que el que ofereixen algunes sales petites gestionades per les mateixes companyies (que hi solen treballar). No se’ls pot puntuar a tots per igual des de la comparació, sinó que un ho ha de fer en relació amb el que, qui i on es fa aquesta representació. Bé tota aquesta introducció per què?, perquè encara estic al·lucinada amb el musical que vaig […]

“Júlia” és la segona de les tres obres de la “Trilogia de la imperfecció” que es poden veure a la Sala Atrium. Basant-se en la gran obra d’Strindberg, “Srta. Júlia”( una de les obres més representades arreu del món), Raimon Molins n’ha fet una adaptació teatral basada en els tres personatges protagonistes de l’obra. De tots tres personatges la Júlia se’ns presenta, a diferència del altres, com una dona actual del S.XXI, una Júlia gens allunyada de la que va descriure Strindberg l’any 1888. Per situar-nos una mica en el personatge de Júlia, i poder entendre millor l’obra, hem de conèixer una mica més a Strindberg. Strindberg està considerat com el renovador del teatre suec i precursor o antecedent del […]

Exquis Teatre (companyia dirigida pel polonès establert a Barcelona Pavel Bsonek) presenta durant el cicle de teatre Cicatrius quatre obres de teatre : “La nit d’Helver” (ambientada en l’Europa controlada pel feixisme la nit dels vidres trencats (9 de novembre de 1938)),“Wannsee”(reproducció de la conferència mantinguda el 20 de gener de 1942 a Berlín), “Protesta” (Tracta sobre els dilemes que es presenten en qualsevol sistema polític del món) i “Leni” (Trobada fictícia entre 2 personatges reals Johnny Carson i Leni Riefenstahl, una directora de cinema coneguda per fer les pel·lícules del Tercer Reich), totes elles amb la finalitat d‘impedir que s’oblidi un dels episodis més foscos de la història d’Europa: l’Holocaust i el genocidi nazi. “La conferència de Wannsee” El […]

M’agrada el teatre. Ja sigui un musical, un monòleg, un drama, una comèdia o un divertiment. Fins i tot m’agrada aquell teatre que alguns en diuen (amb menyspreu, i no entenc per què) teatre comercial. És cert que tinc les meves preferències. Personalment prefereixo aquelles obres que em fan pensar, i si són complicades d’entendre, encara millor!!!, però hi ha dies, en què una tan sols busca distreure’s, riure, passar-ho bé i no pensar gaire. Per distreure’s i passar-ho bé, la comèdia és la més agraïda de totes les opcions. “L’Electe”, de Ramon Madaula, va ser un dels textos finalistes del V Torneig de Dramatúrgia Catalana de Temporada Alta 2015. Es tracta d’una comèdia dramàtica sobre la política i la […]