Neus Mònico Fernández

“Estació Tèrminus” és un d’aquells espectacles que quan em pregunten que tal…dic “sí però no”. M’explico… tot ha estat perfecte (escenografia, interpretacions, llum, text, direcció,…), però el resultat final no ha acabat de quallar. El públic de seguida que entrem a la sala, ens adonem que estem en una sala d’espera d’una estació de tren ( els llums, les estructures de ferro, les màquines expenedores de menjar i begudes, les maletes i bosses de viatge), no hi falta cap detall. En mig de l’espai escènic hi ha col·locats uns bancs. Alguns espectadors s’hi asseuen. En aquell instant passen a formar part de l’acció. Ells seran els indiferents, els que s’ho miren tot i no fan res, els observadors impassibles dels […]

Quatre membres de la tribu dels Afasians s’han reunit per fer una conferència sobre la destrucció del jo, l’apertura de la caixa del Gat Schrödinger (un gat quàntic, que pot estar viu i mort al mateix temps, a més a més d’estar en dos llocs a l’hora). Ens han parlat de les partícules, els àtoms, les ondes i d’en Sancho i en Quijote ( que tothom sap qui són però mai ningú s’acaba de llegir el llibre). Dels experiments rituals i la demostració analògica de la física de las possibilitats. De les estratègies per l’ús i la integració de les diferents dimensions.   Una taula amb quatre micròfons i un sofà, en el que faran un descans sense descans…, són […]

  La Partida la vaig veure a la Fira de Tàrrega. Us deixo la meva valoració que vaig escriure el 12- Setembre- 2015. A “LA PARTIDA” conviuen i dialoguen el futbol i la dansa. 5 ballarines, 5 futbolistes i un àrbitre. Lloc: un camp de futbol, el públic assegut a les grades. Comença una peculiar partida de futbol amb regles pròpies. No es tracta d’una fusió entre aquestes dues disciplines, sinó un diàleg entre elles. La intenció de la creadora és que els dos grups “enfrontats” siguin el màxim d’antagònics possible, per això en aquest projecte s’ha triat a homes futbolistes i dones ballarines. La Companyia segueix en la seva labor de combinar la dansa contemporània amb els seus antagònics; […]

Queco Novell protagonitza “Confessió d’un expresident” al Capitol dins de la programació del Grec Festival de Barcelona d’enguany. No es tracta d’un espectacle amb grans escenografies, ni d’importants efectes d’il·luminació, etc…, però si d’un text que boníssim, obra del dramaturg italià Davide Carnevalli, en forma de monòleg, que no deixa indiferent a ningú. Aquest monòleg teatral dirigit per Xavier Ricart, presenta una visió irònica sobre la desconnexió de la classe política amb el poble. Queco Novell és l’expresident, un polític imaginari d’un país qualsevol. Podria ser J.C Wasmosy, M.Suharto, J.Chirac, J. Estrada, B.Yeltsin, A.Fujimori, Jordi Pujol, S.Berlusconi, R.Rato, fins hi tot el reelegit Rajoy…. tants i tants noms d’una llista interminable de polítics corruptes que el poble ha elegit i […]

De nou tot un públic dempeus davant d’un muntatge que recordarem durant i anys, tal com va passar amb “Tragèdies romanes”. Toneelgroep Amsterdam ha passat a ser una de les companyies de teatre més esperades del Festival Grec any rere any. “La força oculta” està considerada l’obra mestre de Louis Couperus, un dels escriptors més prestigiosos de la dramatúrgia neerlandesa. Louis Couperus era nét del Governador General de les Índies Orientals Holandeses i molts dels seus parents treballaven en el govern local. Va escriure “La força oculta” després de visitar les Índies Orientals Holandeses durant els mesos de març de 1899 a gener de 1900 (just el moment més àlgid del domini colonial). Dirigida per un magistral Ivo Van Hove […]