Neus Mònico Fernández

Haig de confessar que Harold Pinter és un dels meus dramaturgs preferits. Penso que els seus textos són extraordinaris, on les paraules i els silencis es barregen amb mestria. L’ambigüitat i diferents lectures en les seves obres, ens porten a un veritable joc escènic, en que no hi ha distinció entre el que és real i el que no ho és, ni entre el que és veritat i el que és falç. És realment fascinant la capacitat que té aquest dramaturg de provocar en cada espectador les seves pròpies conclusions, les diferents lectures i maneres d’interpretar una mateixa obra. Sempre que surto de veure un Pinter em dic el mateix: és un geni !!! L’Amant és una barreja de comèdia […]

Ahir vaig anar al tercer espectacle del cicle “Yo Gesto” que es fa a la Sala Fènix a veure “Scriptorium”. La Cia Vudú Teatro presentaven per primera vegada “Scriptorium”, un espectacle de Teatre d’objectes. Els seus creadors i intèrprets són Sanna Toivanen i Nelo Sebastián, dos artistes que vénen de les escoles de teatre físic, Decroux i Lecoq . “Scriptorium” és una història de d’amor per la literatura. La història de com s’escriuen els llibres. Per mi era el més esperat de tot el cicle, dons m’encanta aquest tipus de teatre gestual. En aquesta ocasió, el que ens presenten la Cia Vudú, no m’acaba de convèncer. Possiblement hi tenia moltes expectatives posades en aquest muntatge i el meu nivell d’exigència […]

“Vitòria” és una història que ens parla de por, repressió, solitud, supervivència i corrupció a la Barcelona dels 50 després de la Guerra Civil, en una barberia en el barri del Raval. Un barri on no hi viuen herois, sinó gent normal que tenen por i s’amaguen sota una màscara per poder sobreviure. Callar, desconfiar per poder sobreviure. Por. “Victòria” és una obra on es planteges les petites “victòries” amb la que una part de la població combatia la dictadura davant un règim franquista. Petites històries entre gent humil de barri, una ex-cupletista mare i el seu fill, el triangle amorós entre un falangista, un republicà i Victòria una vídua que intentarà regentar la barberia del seu difunt marit. Fixeu-vos […]

Aquesta nit passada vaig anat al Bogart, un espai ampli i acollidor, situat a l’avinguda Diagonal 426 de Barcelona. Inaugurat fa tan sols dos mesos (15-02-2016) “Bogart, Teca i Arts” és un nou espai gastronòmic i cultural a Barcelona. Un punt de trobada entre la gastronomia i la cultura. Un lloc on podreu menjar i gaudir cada nit, de dimarts a dissabte, d’una actuació diferent, ja sigui música, teatre, dansa,… En aquests moments es pot veure “La música de les paraules”, un espectacle protagonitzat per l’actriu Montserrat Carulla. Sí, sí, ja sé que molts de vosaltres us estareu fent la mateixa pregunta que jo mateixa em vaig fer; fins hi tot ella, només començar l’espectacle, la va deixar anar, com […]

Tornem a la Sala Fènix a veure la segona de les cinc propostes de teatre imatge, dins del Cicle “Yo Gesto”. “No me llames Solsticio, llámame Otoño” és una creació de Marina García Lucas i Javier Pastor Giménez, dos joves actors que formen la companyia Sietedemayo. Els seus noms artístics són Luc i Jota Pe, i “No me llames Solsticio, llámame Otoño” és la seva primera creació. Es tracta de la fusió de teatre gestual, clown i teatre físic, on en Luc i Jota Pe utilitzen els seus cossos per dibuixar l’espai, i enriquir l’ambient imaginari, demostrant als espectadors lo ingenus, innocents, ridículs i estúpids personatges que en realitat podem arribar a ser tots nosaltres. En aquesta ocasió he pogut […]