Neus Mònico Fernández

Us donaré unes quantes raons per les quals he qualificat d’imprescindible aquesta nova versió de Hamlet, escrita i dirigida per en Pau Carrió. –Perquè Pau Carrió fa una versió extraordinària de Hamlet (un clàssic del S. XVII), la tragèdia possiblement més famosa i interpretada, que va escriure William Shakespeare. –Representat dalt de l’escenari, any rere any d’ençà que es va escriure, segueix sent avui en dia, del tot contemporània. Hamlet és encara avui, quatre segles després, el mirall on podem veure reflectida la nostra societat més actual. Hamlet és aquell personatge que no para mai de qüestionar-se a ell mateix. –Perquè el mateix Pau Carrió la dirigeix amb mestria, fent d’aquest Hamlet un espectacle d’aquells que en diem rodó i […]

Don Joan. Quan se l’anomena, de seguida tothom reconeixem a aquest personatge de llegenda. Don Joan és la seducció per i per a la seducció. Tot i que el personatge de Don Joan ha anat canviant durant tots aquests segles, l’hem vist com el seductor amable i una mica malparit incapaç de mantenir el desig d’una sola persona durant gaire temps, com el seductor que es rebel·la contra tot i tothom saltant-se les normes. Ha estat el gran conquistador que sedueix i enganya a totes les dones. Un personatge divertit, però a l’hora egoista, cruel, violent, covard, mentider, egoista, cínic, antisocial i amoral; un conquistador que amb gran mestria aconsegueix tot el que es proposa. En conclusió, podríem definir-lo com […]

Dimecres vam anar a veure El camp al Teatre Gaudí, un dels textos amb més repercussió del reconegut dramaturg britànic Martin Crimp. M’agradaria recordar que The country va ser la primera obra d’aquest autor que es va poder veure als escenaris de Barcelona, més concretament a la Sala Beckett de la mà de Toni Casares, que en el seu dia la va definir com: “Sòbria, lúcida i cruel. Un retrat de l’ànima humana i l’esperit de la nostra època”. Podríem dir que Martin Crimp està entre Pinter i Sara Kane. A Crimp se’l reconeix per la seva manera de parlar de les misèries i realitats humanes de forma alliçonadora, però d’una manera fosca i confusa, amb un estil entre el […]

Després de l’agradable experiència viscuda durant la nostra primera visita al Balneari Maldà, tornem per descobrir quina ens han preparat els de la Cia Els Pirates Teatre amb el tema de l’educació. És un repàs teatral i divertit en forma de cabaret, sobre el que ha suposat l’ensenyament durant aquests trenta anys. Esqueixos en forma d’humor, amb un cert aire d’absurditat, on no hi falta cap detall: música, cançons, coreografies i interpretacions d’allò més divertides, que durant una bona estona et fan mantenir un somriure d’orella a orella. Tot comença i acaba en una banqueta d’una sauna amb els cinc personatges vestits amb un barnús de color vermell. Només amb alguns canvis de vestuari i una taula que va i […]

Tan sols quatre dies per poder veure el Carmina Burana de la Fura dels Baus. Sé que escric aquesta recomanació fora de temps, però penso que és interessant que en quedi constància d’aquest magnífic espectacle. Qui sap, si d’aquí a un temps, es torna a programar. Tenia moltes ganes de veure el muntatge que havien preparat La Fura dels Baus de la cantata de Carl Orff, Carmina Burana, així que no m’ho vaig pensar dues vegades per comprar les entrades. La Fura dels Baus és excentricitat, innovació, adaptació, ritme, evolució i transgressió. La inquietud i la necessitat constant d’explorar noves tendències artístiques han fet que els seus espectacles tinguin un llenguatge, un estil i una estètica propis. Escenificar Carmina Burana […]