Neus Mònico Fernández

El Romea ple de un públic expectant davant d’un solo molt esperat, únic i irrepetible, tal i com ens va comentar el propi Eduardo Mendoza, protagonista del primer “Solos” que ofereix el Teatre Romea. Per mi va ser la gran descoberta d’un home intel·ligent, divertit i savi. Només començar Eduardo Mendoza, ens va confessar que havia acceptat aquesta invitació perquè “ell era incapaç de rebutjar cap repta”. Li van dir : fes el que vulguis. I així ho va fer. Rere un atri, va triar fer una xerrada en forma de conferència. Un monòleg en forma de conferència, en la que es va basar en el teatre i en la seva vida. Entre pausa i pausa música. Una pantalla al […]

Invernadero pertany al Pinter més àcid i satíric. Aquest Pinter és violència, alcohol, insults, humiliació, crueltat, sacrifici, amb una càrrega ideològica molt gran. Teatre polític, en el que veiem a tota una sèrie de personatges que volen arribar al poder sigui com sigui. Una denúncia de la manipulació a la població, des d’una mirada irònica i satírica, fins i tot grotesca, que et deixa anar algun somriure, tot i la crueltat de l’obra. És un text escrit l’any 1958. Creada com a peça radiofònica, va estar guardada fins al 1980, quan Pinter la va rellegir i va decidir dirigir-la. Mario Gas l’ha recuperat, amb una adaptació de l’escriptor Eduardo Mendoza. Protagonitzada per Gonzalo de Castro, Tristán Ulloa, Javivi Gil Valle, […]

No tinc paraules! Brutal!! Primer de tot vull donar gràcies a la persona que ens va dir: “Heu d’anar a veure a Los Corderos; encara que sigui un cop a la vida”. Un cop? He flipat, vull repetir! Com us ho explicaria… La Banda de la fi del món és el nom de l’espectacle que neix de la unió de Los Corderos (David Climent i Pablo Molinero) amb la cantant i música de Miss Q (Pia Nielsen). Los Corderos és un projecte artístic, un referent de teatre de creació més atrevit, conegut com a teatre bastard. Les seves creacions indaguen en la naturalesa de l’ésser humà, sobre els seus esforços per dominar el seu instint animal, els seus mecanismes de […]

L’Avar torna al Teatre Goya de Barcelona després de vint anys, interpretat per Joan Pera. Sempre és agradable i d’agrair que de tant en tant es pugui veure un clàssic als escenaris. Penso que seria interessant que a la nostra ciutat hi hagués un teatre especialitzat en clàssics. M’encantaria poder veure, per exemple, La venganza de Don Mendo. Aquí queda… L’Avar (1699) va ser el darrer text escrit i interpretat per Molière. La versió que es pot veure al Goya és una adaptació de Sergi Belbel dirigida per Josep Maria Mestres, que ha mantingut el seu caire clàssic tant en el vestuari, l’escenografia, com en el text. Sota l’excel·lent direcció de Mestres hi ha una desena de grans actors, un […]

Per fi havia arribat el dia d’anar a veure Infàmia, una obra que no em volia perdre per rés del món. L’havia triat per dues raons: l’argument, que em va encuriosir de seguida, i pel seu magnífic repartiment. Emma Vilarasau, Jordi Boixaderes i Anna Moliner, són tres actors que per poc que pugui, no me’ls perdo mai; Francesc Ferrer, del que no en tenia coneixença, ha estat una grata sorpresa (en tot moment ha estat a l’alçada dels seus companys). Mentiria si no us digués que tenia moltes ganes de veure l’actuació d’Emma Vilarasau, i es que després de veure la seva interpretació a l’obra Caiguts del Cel, no les tenia totes. No us la podeu perdre, la seva actuació […]