Neus Mònico Fernández

El teatre del Raval trenca la quarta paret amb “Testimoni de càrrec” de l’Agatha Christie. Vuit espectadors de cada sessió tenen l’oportunitat de gaudir de l’obra des del mateix escenari, fent de Jurat Popular del judici que es representa en la funció, durant el segon i tercer acte, veient l’espectacle des d’un lloc privilegiat i podent viure l’experiència de participar-hi com actors-figurants. Un d’ells, el President, és a més a més, un figurant amb text, ja que haurà entre altres coses, de llegir el Veredicte final. Dons bé el meu marit i jo vam ser dos dels espectadors afortunats que hi vam poder participar. Una servidora com a membre del jurat i el meu marit (de sorpresa) va estar elegit […]

M’ha agradat molt la posada en escena i l’escenografia, les interpretacions han estat impecables, estèticament tot ha estat perfecta, però m’he perdut d’un bon començament. He intentat d’entendre alguna cosa i al final he acabat desconnectant. Finalment m’he rendit i he perdut tot l’interès. Se m’ha fet eterna, el senyor del meu costat no ha parava de mirar el rellotge. A la sortida comentaris dispars. De segur que les valoracions seran diverses, a mi no m’ha arribat. Hauria d’haver-hi anat el dia del col·loqui, potser hagués entès alguna cosa.

El títol de l’espectacle prové de la “Ley de vagos y maleantes”. Una llei espanyola de 1933, referent al tractament de rodamóns, nòmades, proxenetes i qualsevol altre element considerat antisocial. Per ser una llei que no sancionava delictes sinó que intentava evitar la comissió futura dels mateixos no incloïa penes, sinó mesures d’allunyament, control i retenció dels individus suposadament perillosos fins que es determinés que s’havia acabat la seva perillositat. Quedant així establerta podia ser utilitzada arbitràriament per a la repressió de les persones sense recursos. Quatre coristes de diferents èpoques: Cora anys 30 ,Coral anys 50, Corina anys 80 i Corette anys 90, van morir el mateix dia, en el mateix lloc i de la mateixa manera. Ara estan […]

Un bon amic ens va insistir que anéssim a veure l’espectacle Bèsties de la companyia Baró d’Evel al Mercat de les Flors. Com sempre que m’ha recomanat alguna proposta en sortim molt satisfets, vaig comprar les entrades sense pensar-ho dues vegades. Hi ha una carpa de circ instal·lada a la Plaça Margarida Xirgu. La cua per entrar és llarga, fa dies que les entrades estan exhaurides. Entrem per grups, caminem entre mig de carpes estampades amb dibuixos que ens recorden als que feien els homes prehistòrics dins les coves. Caminem lentament donant tota la volta al circ abans de poder veure la pista. Caminem en silenci, escoltem sorolls, veiem ombres. Entrem a la pista. Tot i que érem dels últims, […]

Diumenge vam tornar a La Vilella a veure les altres dues peces que ens faltaven de “Medea(a la carta)”, la 2 i la 3. Repeteixo que no es tracta d’un espectacle, sinó que és un projecte d’investigació i creació que neix de l’encontre i diàleg entre Toni Cots (dramaturg) i Esther Freixa (actriu). La distribució de les cadires és la mateixa. L’Esther ens explica que no farà el personatge de Medea, sinó que ens interpretarà la construcció i des-construcció del mite. No hi haurà pausa entre elles, tan sols un canvi de vestuari ens durà d’una a l’altre. La primera peça ha estat la 2, és una aproximació contemporània a la recerca de la identitat femenina a través del propi […]