Neus Mònico Fernández

M’ha agradat molt la posada en escena i l’escenografia, les interpretacions han estat impecables, estèticament tot ha estat perfecta, però m’he perdut d’un bon començament. He intentat d’entendre alguna cosa i al final he acabat desconnectant. Finalment m’he rendit i he perdut tot l’interès. Se m’ha fet eterna, el senyor del meu costat no ha parava de mirar el rellotge. A la sortida comentaris dispars. De segur que les valoracions seran diverses, a mi no m’ha arribat. Hauria d’haver-hi anat el dia del col·loqui, potser hagués entès alguna cosa.

El títol de l’espectacle prové de la “Ley de vagos y maleantes”. Una llei espanyola de 1933, referent al tractament de rodamóns, nòmades, proxenetes i qualsevol altre element considerat antisocial. Per ser una llei que no sancionava delictes sinó que intentava evitar la comissió futura dels mateixos no incloïa penes, sinó mesures d’allunyament, control i retenció dels individus suposadament perillosos fins que es determinés que s’havia acabat la seva perillositat. Quedant així establerta podia ser utilitzada arbitràriament per a la repressió de les persones sense recursos. Quatre coristes de diferents èpoques: Cora anys 30 ,Coral anys 50, Corina anys 80 i Corette anys 90, van morir el mateix dia, en el mateix lloc i de la mateixa manera. Ara estan […]

Un bon amic ens va insistir que anéssim a veure l’espectacle Bèsties de la companyia Baró d’Evel al Mercat de les Flors. Com sempre que m’ha recomanat alguna proposta en sortim molt satisfets, vaig comprar les entrades sense pensar-ho dues vegades. Hi ha una carpa de circ instal·lada a la Plaça Margarida Xirgu. La cua per entrar és llarga, fa dies que les entrades estan exhaurides. Entrem per grups, caminem entre mig de carpes estampades amb dibuixos que ens recorden als que feien els homes prehistòrics dins les coves. Caminem lentament donant tota la volta al circ abans de poder veure la pista. Caminem en silenci, escoltem sorolls, veiem ombres. Entrem a la pista. Tot i que érem dels últims, […]

Diumenge vam tornar a La Vilella a veure les altres dues peces que ens faltaven de “Medea(a la carta)”, la 2 i la 3. Repeteixo que no es tracta d’un espectacle, sinó que és un projecte d’investigació i creació que neix de l’encontre i diàleg entre Toni Cots (dramaturg) i Esther Freixa (actriu). La distribució de les cadires és la mateixa. L’Esther ens explica que no farà el personatge de Medea, sinó que ens interpretarà la construcció i des-construcció del mite. No hi haurà pausa entre elles, tan sols un canvi de vestuari ens durà d’una a l’altre. La primera peça ha estat la 2, és una aproximació contemporània a la recerca de la identitat femenina a través del propi […]

Senyores i senyors, ladies & gentlemen, madames et messieurs, nens i nenes, petits i grans…. Passin i vegin! A l’entrada un vestit de pallasso…, és el vestit d’en Monti que ens dona la benvinguda. La pista ja és a punt, caixes, baguls i maletes plenes de pols, esperen ser obertes, els instruments aviat sonaran, les guirlandes de bombetes de colors esperen de ser enceses , en un racó…,unes sabates de pallasso. Les cortines vermelles s’obren i cinc pallassos aniran apareixent a la pista, són en Wilha (Guillem Albà), el senyor Arquetti (Joan Arquè), Giuliani (Roger Julià), el senyor Martines (Jordi Martínez) i en Peppino (Pep Pascual). També hi són en Rhum i en Monti. “Rhum” és tendresa, nostàlgia, amor, emocions, […]