Neus Mònico Fernández

Benvenutto Cellini és una òpera semisèria en dos actes, del compositor francès Hector Berlioz. Quan va ser estrenada a l’Òpera de París l’any 1838 va ser un fracàs absolut; al Liceu no es va representar fins al 1977. La representació que hem vist nosaltres no és la que a les hores es representava; al 2014 l’English National Opera, va encarregar una nova producció dirigida per Terry Gilliam, un component del grup de comediants Monty Python, que dona una visió imaginativa, acolorida i fresca al clàssic de Berlioz, incloent nombrosos elements del món del circ, acròbates, mascarades, cançons de carnaval, confeti, gegants i capgrossos. Tots canten i riuen, es mouen d’aquí cap allà amb energia, rapidesa i vitalitat. Ballen i celebrant […]

Manuel Dueso va escriure aquest text al 1996, obtenint el Premi de la crítica al millor text de la temporada. Els espectadors estem seguts en el bar del teatre al costat dels personatges, un és el típic client que tanca el bar, que no acaba de prendre l’última copa i xerra i xerra sense parar, i l’altre és el cambrer que escolta i espera pacient l’hora de poder tancar el bar. La situació és estranya, la conversa és en una sola direcció, paraules sense sentit, paraules que es repeteixen una i un altre vegada. Al principi és divertit, però mica en mica ens adonem que hi ha una finalitat en tot aquest discurs. El final és inesperat i sorprenent. Plató […]

L’actriu Clara Segura és la protagonista de “Conillet”, una obra amb molt de sentit de l’humor, que fa una reflexió sobre el paper de la dona d’avui en dia en la societat actual. És el retrat d’una mare esgotada, que ha de fer, dia rere dia, malabarismes, multiplicar-se i dividir-se, per poder combinar la seva vida personal amb la laboral i professional; poder arribar a tot arreu i fer bona cara. Una dona amb piles d’aquelles que duren i duren i duren, i que ha de passar “pel tubo”, molt ben metaforitzat en l’escenografia de Alejandro Andujar. Una dona que està morta de por; por de la soledat, por de no ser estimada, i sobretot, por de no ser entesa. […]

Fa a un parell d’anys vaig veure per primer cop a la Sala Àtrium l’obra Himmelweg (Camino del cielo), un text de Juan Mayorga, considerat com un dels dramaturgs més destacats en l’actualitat. Aquell dia vaig tenir la gran sort de poder-lo felicitar (justament el tenia assegut al meu costat), acabava de rebre el Premi Nacional de Literatura Dramática. Aquesta temporada he tornat a repetir. L’obra està inspirada en el documental propagandístic nazi “Theresienstadt” que es va rodar l’estiu de 1944, un curtmetratge filmat en el camp de concentració de Theresienstadt, amb el que es volia convença a l’audiència que els presoners no patien cap mena de abús. Van embellir les instal·lacions abans de l’arribada de la Creu Roja, per […]

Fa una nit clara i tranquil·la, hi ha la lluna que fa llum. Els espectadors anem arribant i omplint tota la sala de colors i de perfums. Heus aquí la Laura Aubert,Toni Gomila, Jordi Figueres, Montse Vellvehí, Ramon Vila i l’Ernest Villegas. Oh! Benvinguts! Passeu, passeu, de les tristors en farem fum, que casa en Broggi és casa vostra si és que hi ha… cases d’algú. Hola! Mouawad, i Calderón, en Shakespeare i en Molier. Koltès, el Cyrano i en Manelíc, Toni Gomila, Antígona, Rosalina, Els còmics i comediants, en Hamlet amb en Yorick, Ibsen, Txekhov i Sòfocles. Benvinguts passeu, passeu. Ara ja no hi falta ningú, o potser sí, ja me n’adono que tan sols… hi faltes tu… Brillant, […]