Neus Mònico Fernández

El Liceu inaugura temporada amb l’òpera “Nabucco”, un dels primers èxits de Verdi. Aquesta òpera es va estrenar per primera vegada al 1842, però al Liceu de Barcelona no va arribar fins al 1851. Des de les hores s’ha representat 64 vegades. L’última ocasió que es va portar al Liceu va ser durant la Temporada 2005/2006 però en forma de concert. Després de 30 anys, ara tenim l’ocasió de poder-la veure de nou escenificada, amb la particularitat que el director d’escena Daniele Abbado, l’ha ambientat en els S.XX, durant els anys de l’Holocaust i el genocidi jueu, una proposta que m’ha agradat molt. “Nabucco” és un drama d’ambició i poder que consta de quatre parts. El tema central és l’opressió […]

La Sala FlyHard ha començat la nova temporada amb Caixes, l’última obra del dramaturg Marc Artigau, dirigida Montse Rodríguez. La posada en escena és senzilla. Com a escenografia unes caixes movibles que donen molt de joc durant tota la representació. Quatre personatges que no es coneixen, alguna cosa els uneix… les caixes de la mudança. Tot comença amb una equivocació. En Pau i la Maria es muden de pis. En el contingut de les caixes de la mudança no hi ha les seves coses, hi ha hagut una equivocació. Les caixes són dels seus nous veïns, en Mario i la Paula. Curiosament en Mario és el que vol ser en Pau, pilot i la Paula és ballarina, la gran frustració […]

El musical Fang i Setge, produït per Excés d’Entusiasme SL i La Passió d’Olesa, es va estrenar la temporada passada al Teatre La Passió d’Olesa de Montserrat. Aquest cop no me la volia perdre. L’orquestra en directe i més d’un centenar d’artistes dalt l’escenari, era motiu suficient per decidir-me a anar a veure aquest musical. No ens ho vam pensar dues vegades i dissabte vam anar de camí cap a Olesa per tal de poder gaudir d’aquest macro muntatge. Fang i setge és un text escrit per Marc Rosich, assessorat per l’historiador i escriptor Agustí Alcoberro i la historiadora especialista en la Guerra de Successió Conxita Mollfulleda. És un musical de gran format que vol apropar els espectadors a la […]

Un bon amic em va escriure dient-me que no em perdés aquesta proposta de “no teatre” i no m’ho vaig pensar dues vegades. Una proposta diferent, no un ***** estrelles , però si curiós i original, i del tot recomanable. Una obra feta varies peces co-dependents ( unes millors que d’altres) en espais diferents, han format aquesta gran peça. Fer no teatre, despullar-se física i interiorment i parlar sense dir rés, senyors, té el seu mèrit. Es tracta d’una proposta sense convencionalismes. Cristina Celada i Tatiana Sánchez juguen amb el públic; passem de ser espectadors a ser part de l’espectacle. El moment “mujeres objeto” ….desconcertant. Bé, avui entre el públic hi havia una noia que ha començat a escridassar a […]

La Col·lecció va ser la primera parada del nostre recorregut per la Fira de Tàrrega; aquesta va ser la meva valoració. Quantes expectatives un Pinter!, l’especialista en el teatre de la inseguretat. La col·lecció és una història que gira al voltant d’una hipotètica o no relació extra conjugal esporàdica. Pinter ens presenta dues parelles i la història d’una possible infidelitat. L’obra està envoltada de misteri, i ens fa pensar en més d’una possibilitat. Els personatges juguen amb la veritat en benefici propi. Fantasies i obsessions, gelosies i odis, realisme i misteri, elements molt típics de les obres de Pinter. El text és fantàstic, amb un llenguatge quotidià dins de la incoherència de situacions grotesques i rellevants. L’escenografia està representada en […]