Neus Mònico Fernández

Un nou èxit a la Sala Muntaner !!! “Yo maté a mi hija” es  una obra basada en un un fet real , escrita per Carmen Domingo (escriptora destacada en assaig històric, especialitzada des de la II República  fins  la postguerra) i dirigida per en Pep Molina. L’Aurora des que era petita i el seu pare li va regalar una nina, va voler tenir una joguina que fos de carn i ossos . Va començar fent-se càrrec i educant al fill de la seva germana soltera, en Pepito, aconseguint fer d’ell un nen prodigi (amb tan sols 3 anys  tocava el piano d’una manera increïble); però li serà arrebatat per poder seguir els seus estudis per Europa; és llavors quan   […]

“T’estimo però no tant” és la versió catalana de Miquel Murga de l’obra de José Luis Alonso de Santos “Pares y Nines” que ha tornat al teatre Gaudí després del seu èxit la temporada passada. Com escenografia un pis de l’eixample de Barcelona. Els protagonistes:  en Fede (Josep Linuesa) i en Robert (Ferran Castells), dos amics que comparteixen pis des de que el Robert ha trencat amb la seva parella, la Carmeta, que resulta ser la exdona del Fede, i enmig d’ells la Nines  (Mònica Corral), la veïna  , una noia bastant més jove que ells, que provocarà un nou conflicte entre els dos homes. Em sap greu fer valoracions baixes, però malauradament “T’estimo però tant” no ha estat el […]

Què és una “cloaca”? Una claveguera, el lloc on aflueixen les coses i les persones més vils. Cloaca és una gran metàfora; el que en un principi és un crit de guerra d’un grup d’amics en la seva joventut (Cloaca!), es transforma en el conducte per on  sortiran les seves immundícies i fent que millor d’ells mateixos se’n vagi per la “cloaca”. La història dels nostres protagonistes, no és sinó una de tantes que ens podem trobar actualment a les noticies (corrupció, apropiació indeguda, mentides i  traïcions), sota l’aparença de bona gent. I és que a sota nostre sempre hi ha hagut i sempre hi haurà conductes subterranis anomenats “cloaques”, que malauradament quan estan plenes acaben rebentant i treien tota la porqueria […]

Oriol Broggi ha volgut fet una versió pel teatre d’Una giornata particolare,  una pel.lícula que es va estrenar l’any 1977, protagonitzada per Sophia Loren (Antonietta) i Marcello Mastroianni (Gabriele) i que està considerada com una de les pel·lícules més maques del cinema italià. Nosaltres és la segona vegada que la podem veure dalt d’un escenari. La primera va ser al 2012 al teatre Gaudí amb la companyia La Pavana. Una versió, en aquella ocasió, ambientada en la visita del dirigent nazi Heinrich Himmler al Madrid franquista de 1940 de la que en tinc molt bon record. L’obra tracta d’un home i una dona que es troben casualment un matí de maig de 1938; tothom a anat a una desfilada que Mussolini […]

Blanca desvelada és una obra de teatre escrita e interpretada per Alejandra Jiménez-Cascón i dirigida per la Montse Bonet. Un monòleg on tots els personatges, més d’una desena, estan interpretats per una sola actriu i creieu-me si us dic que és una interpretació realment increïble! Una feina impecable, molt treballada i d’un desgast interpretatiu brutal. Dues històries separades en el temps, la Carmen (una presonera de guerra) i la Blanca (una actriu còmica), però amb un lligam en comú que al final descobrirem. Pel camí un munt de personatges (la tia, la mare, l’amiga, la parella, una massatgista, una santera…) on l’actriu demostra un gran nivell de treball i un domini de l’entonació i la fonologia per cada personatge extraordinaris; hem […]