Neus Mònico Fernández

La Companyia 11 de Novembre presenta Assaig Obert, una tragicomèdia escrita i dirigida per Sergi Manel Alonso. Ahir la vaig poder veure en un passi especial a Luz de Gas, amb un col·loqui al final on vam poder parlar amb el director i els actors. En aquest cas l’escenografia és tota la sala: les escales, la barra del bar, els camerinos, la taula de so, el pis de dalt…i l’escenari, on s’ha de fer la representació Desitjant morir, un drama que portarà molta polèmica entre tots els components de la companyia. Tot es desenvolupa durant l’assaig obert de l’obra de Roger Muní, quan de sobte les coses no funcionen com han de funcionar, fallen les llums, no hi ha atrezzo, […]

La historiadora Assumpta Montellà va escriure el 2006 el llibre La maternitat d’Elna. Bressols dels exiliats. Es tracta d’una producció de Projecte Galilei i Fortià Viñas que s’ha portat al teatre sota la direcció de Josep Galindo i la dramatúrgia de Pablo Ley i que l’actriu i cantant Rosa Galindo ha interpretat amb molta tendresa. La Maternidad de Elna ens descobreix un dels capítols més dramàtics, tendres i desconeguts de la nostra postguerra; un viatge en el temps on se’ns explica la història de la gent que va tenir que fugir durant els bombardejos a finals de la Guerra Civil espanyola i van emprendre un viatge cap a l’exili francès. Un relat de les seves vivències, de la seva lluita […]

Sempre és un luxe poder veure actuar a l’actriu Blanca Portillo i no ha estat menys en aquesta ocasió. Avui hem pogut gaudir d’una interpretació realment extraordinària on ens ha transmès d’una manera magistral el dolor immens d’una mare davant la mort del seu fill. Una visió des del punt de vista més íntim del ser humà, el del dolor e incomprensió davant d’una mort injustificada; una mort per la salvació del món? No era la verge Maria qui ens parla, sinó una mare dolguda i rabiosa, on sentiments i emocions es manifesten en el seu estat més pur. Amb El testamento de María hem gaudit d’un text realment fantàstic de Colm Tóibín. Molt bona direcció de l’Agustí Villaronga (que […]

Vaig descobrir els Brodas Bros fa uns tres anys al Casino Aliança Poblenou amb l’espectacle Snippet; llavors ja en vaig quedar atrapada, tant per la força escènica que desprenien amb les seves danses dalt de l’escenari, com per les seves coreografies de moviments secs i del tot precisos. Haig de reconèixer que sóc una gran seguidora de les danses urbanes i que em fascina veure amb quina energia i facilitat es mouen i ballen aquests nois i noies. Llibertat en estat pur. Un espectacle rodó en tots els sentits: coreografies d’una tècnica increïble i de diversos estils (hip hop, breaking, locking, popping, house,…), llum i efectes especials molt efectius, videoprojeccions (tres músics virtuals: un MC, un baixista i un Dj), […]

Aquesta és la segona vegada que anem a veure Acorar. Es tracta d’un text fantàstic, escrit i interpretat per en Toni Gomila. Un monòleg que Gomilla va escriure després de veure una obra que es feia a Buenos Aires (d’una reflexió sobre els argentins) i que llavors va pensar que ell podria escriure el mateix sobre els mallorquins. Acorar és la paraula que resumeix tot el sentit de l’obra. Acorar és clavar alguna cosa dins del coll, en aquest cas el ganivet de les matances. També és ferir, en el sentit d’emocionar, d’arribar al cor. La d’acorar és una feina reservada pel més expert, perquè no és gens senzilla de fer, una tradició que passa de generació a generació, des […]