Neus Mònico Fernández

La jove companyia Sixto Paz aposta de nou per un espectacle que no deixarà indiferent a ningú: “L’efecte”, una obra de la dramaturga britànica Lucy Prebble. Si Pulmons va ser un dels grans èxits de la temporada passada, us asseguro que amb “L’efecte”, aquesta companyia l’ han tornat a encertar. Molt bona escenografia, un text molt ben estructurat i del tot entenedor , dirigit per Carol López e interpretat per Nausicaa Bonnín i Pau Roca, com la parella protagonista principal d’aquesta història i la Montse Germán i en Paul Berrondo que són l’altre “parella” responsables de tot plegat. Molt bones actuacions i moments realment divertits. Una obra que ens parla d’amor, de dubtes, de sentiments, d’engany…,i que té com a […]

Feia dies que tenia ganes de veure aquesta obra i la veritat és, que les quasi dues hores que dura la representació s’han passat volant. Només entrar a la sala, ja em va impactar la simbologia nazi que hi ha projectat sobre el teló de l’escenari i que ens anuncia que la temàtica si més no, serà dura. Harwood sempre ha tingut un gran interès en la Segona Guerra Mundial i els músics com els seus personatges principals. La historia transcorre en una comissaria de policia de Berlín mig derruïda per els bombardejos, fosca i amb els vidres trencats, durant el període de desnazificació , investigacions que es van fer a Alemanya després de la Segona Guerra Mundial , i […]

Vaig triar aquesta obra per diverses raons: per l’autor ( un clàssic en la literatura sueca), per ser un text poc conegut i difícil de portar a escena, però principalment per veure en Pep Tosar, actor que admiro moltíssim; malauradament això no ha estat possible i en el seu lloc hem vist un Marc Martínez esplèndid i que ens ha sabut transmetre en tot moment la figura tan complexa i contradictòria que era en August Strindberg. Es tracta d’un text autobiogràfic que Strindberg va escriure nou anys abans de morir, és una etapa de la seva vida molt complicada, una lluita amb si mateix i amb el seu entorn (les dones i la societat). Strindberg deia que com a escriptor […]

Només entrar agafem una capsa de crispetes, una manera molt original de presentar el programa de mà. Quan entrem a la sala ens trobem dins del “Nick Nelson’s market”,un drugstore del que n’és propietari en Nick (Arnau Puig) , un lloc on conviuen i somien una colla de “perdedors”, personatges desil·lusionats i fracassats que encara els queda alguna petita esperança per la que lluitar i somiar. Molts dels personatges ja es troben dins de l’escenari i un cop hi són tots, onze en total, més un gos virtual, sempre romandran presents durant tota la representació, tan si parlen com si no, sempre estaran interpretant el seu personatge. Oriol Tarrasón ha triat dues companyies joves com Les Antonietes i La Kompanyia […]

El nou muntatge de Jordi Pérez, és una nova proposta que ens torna a sorprendre per la seva manera tan pròpia i peculiar de fer teatre. No es tracta d’un text fàcil ni entenedor, sinó que et convida a reflexionar sobre tot el que has vist. Fins hi tot surts una mica perdut del teatre. Saps que el que has vist t’agrada, però que l’has d’acabar d’entendre. Quan sortim d’obres d’aquestes característiques, ens agrada analitzar el que ens ha volgut dir l’autor, fet que a nosaltres particularment ens fa gaudir molt. “La Plana” és una metàfora de la societat en la que vivim. El text és complexa i ens aboca a la hipocresia del poder i a la des protecció […]