Neus Mònico Fernández

Com a seguidors fidels de la Sala FlyHard, sempre reservem de seguida les entrades en el mateix moment que rebem el correu electrònic de la nova representació, ja que la nostra confiança en ells és cega i sempre ens han ofert propostes realment genials. Però malauradament aquesta vegada penso que la Sala FlyHard no l’ha encertada gens amb aquesta proposta i per primera vegada en els anys que portem assistint a aquesta Sala, no ens veiem en cor de recomanar aquesta representació. Les raons i sempre des del nostre punt de vista han estat: el text que a part de que no ens ha agradat gens ha estat fluix, buit i moltes vegades sense gaire sentit, als actors no ens […]

Ens trobem davant d’un drama amb un cert aire d’intriga, que ens fa estar pendents des d’un bon començament de la historia que se’ns presenta. Un mort, un culpable i una víctima. Estem com a observadors d’un seguit de trobades entre dues germanes en un locutori d’una presó. Una està aparentment tranquil•la, l’altre està nerviosa i molt angoixada .Entre elles dues hi ha un pacte. Pot ser de vegades el culpable, víctima ? Fins on som capaços de renunciar a la nostra llibertat per algú qui estimem? Ha servit al final d’alguna cosa el sacrifici ? Una posta en escena correcta ,unes interpretacions del tot creïbles i una historia molt ben trobada. Però personalment, m’ha sobrat les floritures d’acompanyament d’algunes […]

En aquesta ocasió la meva classificació és la màxima, ja que em va agradar tot: el text, l’escenografia, la il•luminació i una interpretació extraordinària. Els efectes visuals i la música em van semblar genials !!!.He tingut molt en comte a l’hora de valorar l’actuació de la Mònica Glaenzel que m’ha sorprès moltíssim, ja que només tenia com a referència d’ella , el seu paper de l’Emma en la sèrie Plats Bruts i haig de reconèixer que la seva interpretació em va atrapar des d’un bon principi. Només entrar a la sala ens trobem a una noia que està sola, però de seguida ens adonem que en realitat no ho està, nosaltres també formem part de l’escenografia ,ja que ens veiem […]

L’any passat vàrem descobrir el món de les titelles per adults gràcies a La Vilella Teatre que va portar l’espectacle Diagnòstic Hamlet del titellaire Miquel Gallardo, que ens va sorprendre i agradar moltíssim. Així que quan ens vam assabentar d’aquest espectacle, Parias a la Sala Fènix ,el vam anar a veure de seguida. En aquesta ocasió el titellaire és en Javier Aranda, que amb el seu espectacle Parias,ens presenta a un grup de personatges-titelles molt especials, que juntament amb una música meravellosa i del tot adequada per cada historia , ens arriba a commoure i fer reflexionar sobre temes socials tan actuals com són la degradació i la marginació de l’ésser humà; unes històries plenes de metàfores i crítica social […]

Ens trobem davant d’una nova companyia teatral, La Pepo Teatre, formada per cinc actors catalans. Tothom diu que està bé és la seva primera obra de teatre, escrita per Dani Amor, un dels actors de la companyia. Es una comèdia per a públic més aviat jove, tot i que a nosaltres ens va fer riure i passar una estona divertida. El públic estem repartits en quatre grades i se l’intenta integrar d’un bon principi al muntatge regalant-li a l’entrada un petit cotilló , ja que l’escenografia està ambientada en la nit de Cap d’Any. Els actors són joves i amb moltes ganes de treballar, malgrat que els hi falta rodatge, ho donen tot dalt de l’escenari. L’Artur Busquets (Lluís) i […]