Neus Mònico Fernández

Crec que és molt important visibilitzar la violència de gènere. El teatre és un lloc ideal per fer-ho visible, ja que ens descobreix històries que formen part de la nostra realitat quotidiana, moltes vegades silenciades. Fer visibles els relats sobre violències de gènere ens permet, en primer lloc, entendre com funcionen, visibilitzar qui les gènere i quines eines són necessàries per poder fer-hi front. Quan ens haguem torturat prou es va estrenar fa uns tres anys al National Theatre de Londres. El maig del 2021 se’n va fer una lectura dramatitzada a la Sala Beckett, sota la direcció de Glória Balaña i Altimira, dins del cicle Jo també. Violència de gènere I estructures de poder. Aquesta nova producció al TNC […]

El que en un principi és l’escapatòria d’una colla d’amics a la natura, es converteix en el pitjor dels seus malsons. Estiu. Un grup d’amics. Una escapada al bosc lluny de la ciutat. Una nit calorosa. Un bosc necessitat de pluja. Una barbacoa, una cigarreta mal apagada. Una guspira, l’origen d’un incendi devastador. La catàstrofe. La catàstrofe és la clau de volta del text d’Anja Hilling, la dramaturga alemanya, autora d’Animal negre tristesa. Animal negre tristesa sorgeix per encàrrec del teatre Schauspiel Hannover, on va ser estrenada sota la direcció d’Ingo Berk. Es va poder veure a la sala Beckett la temporada passada dins el cicle Planeta. Persona. Els límits de la crisi climàtica. Julio Manrique, director de l’obra, compta […]

Dilluns vaig anar a l’estrena de Broadway Al Maldà a gaudir del nou espectacle de Joan Vázquez, un actor i cantant que ha treballat en aclamats musicals a Barcelona i Madrid, entre els que ha interpretat el paper de Claude a Hair, Frank a Merrily We Roll Along o Sky a Mamma Mia! També l’hem pogut veure treballant en teatre de gran format i musicals com Els Nois d’Història, Bagdad Cafè, My Fair Lady i Rent. Recentment ha estat molt aplaudit pels espectacles Ciutat de Gespa, un musical preciós, basat en la poesia de Whitman i Lorca, per 20 anys no són na’, per #Monday Monday, un espectacle de format íntim, on fa un repàs a les seves peces favorites […]

El que ha fet Pablo Ley i Carme Portaceli amb Terra Baixa de Guimerà trobo que és fantàstic. Han convertit el clàssic de Guimerà en un relat detectivesc i un thriller magnífic. No és una adaptació, ni una versió de Terra Baixa, sinó d’una lectura contemporània del clàssic on s’ha respectat el text original. El muntatge és molt original; és un constant joc escènic on tot te un sentit i un significat. Un joc d’il.luminació, de moviment i d’escenografia. L’escenografía és de Paco Azorín i la il·luminació d’Ignasi Camprodon. El text és molt interessant. És una combinació entre la dramatúrgia de Pablo Ley i Carme Portaceli amb la dramatúrgia de Guimerà. Una versió portada al present, en la qual Pablo […]

Els Ocells de La Calòrica és una proposta que no s’hauria de perdre ningú. És divertida, irònica, sarcàstica, intel·ligent i original. El contingut, el text, la posada en escena, la direcció, la caracterització, la interpretació… absolutament tot és magnífic! Pot ser que una comèdia escrita farà uns 2.437 anys continuï sent del tot actual? Els Ocells, considerada l’obra mestra d‘Aristòfanes, es va estrenar l’any 414 aC al Festival de Dionís, en què va guanyar el segon premi. La comèdia explica la història de dos atenencs adinerats que, farts de la ingerència pública en els seus assumptes particulars, abandonen el món dels humans i convencen als ocells de crear una nova civilització. Els Ocells de La Calòrica és una revisió d’aquesta […]