Neus Mònico Fernández

La Roda Produccions porta En Joan sense por i la casa encantada al SAT (Sant Andreu Teatre). Es tracta d’un espectacle musical dirigit per Dani Cherta inspirat en alguns clàssics de Broadway com Rocky Horror Picture Show, La Família Addams i Beetlejuice, però adaptat al públic familiar i amb un context més actual. Amb música de Keco Pujol i direcció musical de Manel Garcia. Funky, rock, rap, reguetton… són alguns dels estils que escoltarem al llarg del musical. L’escenografia de Guillem Martí és realment espectacular i guarda un munt de sorpreses. El vestuari d’Antonio Harillo està confeccionat amb robes vistoses, de colors vius, llampants i cridaners; els dissenys són espectaculars tal com és habitual en totes les seves produccions. Les […]

Israel Solà, director escènic de La Calòrica, debuta per primera vegada com a dramaturg i director a Austràlia, una comèdia tendra i divertida que parla de la família. La idea del text va sorgir a partir d’una vivència personal, i del debat que es va generar al seu entorn. Austràlia és la història de tres dones que s’han d’enfrontar al dilema de tenir fills o no, i al que tot això comporta. És una història que ens parla de la família, dels seus lligams, emocions i necessitats a través de la maternitat. En un espai escènic pràcticament buit, la paraula i la imaginació dels espectadors és tot el necessari per entrar de ple en aquest relat. Les protagonistes d’aquesta història […]

Vaig anar a veure Autónomos, el musical fa cinc anys, quan la sala Golem’s era l’Almeria Teatre. Érem una bona colla i ens ho vam passar superbé; la majoria autònoms, així que ja us podeu imaginar quin far de riure que ens vam fer. L’Alex Martínez Vidal i l‘Andreu Rami creadors, guionistes i intèrprets d’aquesta comèdia musical són uns autèntics cracs, el seu sentit de l’humor és agut, fresc, enginyós. Amb ells, al piano, el músic Joan Berenguer; un altre crac de l’humor i compositor dels números musicals d’aquest musical. La setmana passada hi vaig tornar amb la meva parella. Tenia ganes de riure i passar-m’ho bé. I vam riure, i ens ho vam passar superbé! Tot i que bàsicament […]

Vaig decidir d’anar a veure aquest muntatge després d’assistir a l’acte programat per la Fundació Romea (La figura del maligne a Milton i Molière), on l’Andrés Lima i en Sergi Belbel explicaven les claus de la dramatúrgia de Molière i de l’obra poètica de Milton, i com la fascinació per la figura del Maligne en tots dos autors pot ser rellegida en clau actual. Va ser quan l’actriu Cristina Plazas va llegir i interpretar alguns fragments del Paraíso perdido de John Milton, en versió d’Helena Tornero que vaig decidir de no perdrem per res del món aquesta obra. La veritat ha estat tot un encert, Paraíso Perdido és un gran espectacle en tots els sentits. L’adaptació dramatúrgica de l’Helena Tornero, […]

Amor a les arts escèniques entre pares I fills. Travy sorgeix d’una proposta que li fa el Teatre Lliure a Oriol Pla. Oriol Pla dirigeix un espectacle de clowns en el que cadascú s’interpreta a si mateix. És tracta d’una reflexió i homenatge entre el teatre i la vida d’una família on tots pertanyen al món del teatre. Ells són la família Pla-Solina, de nom artístic la família Travy. Quimet Pla (un dels fundadors de Comediants), Núria Solina (cocreadora de companyies com el Circ Cric), Diana Pla (actriu) i Oriol Pla (dramaturg i actor tot terreny), una família als qui agrada i estimen el teatre, i que ha tingut el teatre com a forma de ser i viure. Travy és […]