Neus Mònico Fernández

Joan Vázquez ens va fer descobrir a Paco Alonso (cabareter, transformista, actor i cantant català dels anys 60, 70 i 80) amb el musical “Paquito forever” de Gerard Alonso i Fran Arráez, espectacle amb el que Joan Vázquez va ser guardonat millor actor en els Premis de Teatre Musical 2018. Ara a “Ocaña, reina de Las Ramblas” ret un  homenatge a una altra de les figures clau de resistència de la dictadura franquista durant la transició espanyola, José Pérez Ocaña, un artista d’idees transgressores, una ànima lliure, un inconformista, un provocador, un idealista, un home de carrer, una icona de l’activisme LGBT i un dels primers activistes “queer” de principis dels anys vuitanta a Barcelona. “Ocaña, reina de Las Ramblas” […]

En primer lloc, dir-vos que “Solitud” és una obra realment complexa, per la qual cosa us recomano que abans d’anar-hi seria bo que us llegiu el llibre; ja que es tracta d’una obra que necessita de la màxima concentració per part de l’espectador perquè està plena de simbolismes. En Gaietà (el pastó) i l’Ànima són la base del simbolisme que teixeix l’obra. Aquests dos personatges representen la vida, el bé i el mal; en Baldiret (un nen de vuit anys) simbolitza el desig de la maternitat, i l’Arnau el desig sexual. Altres elements simbòlics que trobem al llarg de l’obra són la muntanya, les pintures, les taronges (que substitueixen les flors de la novel.la), els sons guturals de l’Ànima (que […]

No us podeu perdre “Justícia”, la nova obra de Guillem Clua que arriba a la Sala Gran del TNC sota la direcció de Josep Maria Mestres. Una obra plena de continguts que ens fa reflexionar sobre la identitat i les decisions que prenem al llarg de la nostra vida. “Justícia” és una obra que ens parla d’un home, un jutge de prestigi, un home d’aquells que en diem “un home com cal”, que arribat el dia de la seva jubilació, s’enfronta a la seva pròpia sentència. Amb salts temporals freqüents, ”Justícia” va recorrent passatges de la història contemporània de Catalunya, que abracen cinc generacions d’una mateixa família. L’acció comença en l’actualitat, any 2020, amb la jubilació del prestigiós jutge Samuel […]

“Instruccions per enterrar un pare”, és una comèdia d’humor negre escrita per Carmen Marfà i Yago Alonso, que ens parla de lo car que és morir-se, i del negoci que hi ha al darrera de la mort. Només heu d’entrar en una pàgina de serveis funeraris per veure tot el ventall de possibilitats que us trobareu alhora de triar tot el necesari per un funeral. Una gran gamma de taüts, fins hi tot ecològics o personalitzats; un catàleg amb diferents models de tapissat i ornamentació; diversitat floral, recordatoris, música, vehicles,…en fi , tot el necessari perquè el difunt passi al més enllà amb totes les comoditats possibles. Però que passa quan la família del difunt no te recursos econòmics, com […]

“Perdón” és una comèdia dramàtica, escrita, dirigida i interpretada per Andrés Caminos i Gadiel Sztryk, fundadors de la companyia argentina Sutottos. Als Sutottos els vaig descobrir farà un parell d’anys amb “Inestable”, una proposta en el que la por i els seus derivats, eren l’eix principal de l’espectacle. “Perdón” ens parla de la culpabilitat. Fabio i Javier són dos amics que es retroben després de vint-i-vuit anys. La visió d’un i de l’altre pel que fa a la seva relació no és ben bé la mateixa. Mentre un parla de “carino”, l’altre parla de “aprecio”. La valoració que fan del grau d’amistat que hi havia entre tots dos farà que surti la culpabilitat. La culpa, tema principal d’aquesta comèdia. De […]