Neus Mònico Fernández

“Perdón” és una comèdia dramàtica, escrita, dirigida i interpretada per Andrés Caminos i Gadiel Sztryk, fundadors de la companyia argentina Sutottos. Als Sutottos els vaig descobrir farà un parell d’anys amb “Inestable”, una proposta en el que la por i els seus derivats, eren l’eix principal de l’espectacle. “Perdón” ens parla de la culpabilitat. Fabio i Javier són dos amics que es retroben després de vint-i-vuit anys. La visió d’un i de l’altre pel que fa a la seva relació no és ben bé la mateixa. Mentre un parla de “carino”, l’altre parla de “aprecio”. La valoració que fan del grau d’amistat que hi havia entre tots dos farà que surti la culpabilitat. La culpa, tema principal d’aquesta comèdia. De […]

Nathalie Sarraute va escriure “ Per un sí o per un no” posant com a protagonistes dos homes, però crec que al text li escau més bé que les protagonistes siguin dues dones. Aquesta obra es va estrenar l’any 1986, i va obtenir un gran èxit de crítica i públic. Els actors que la van protagonitzar van ser Josep M. Flotats i Juanjo Puigcorbé. Uns quants anys després, se’n faria un nou muntatge amb els actors Lluís Soler i Xavier Boada a la Sala Muntaner. En l’adaptació d’Albert Tola tot el protagonisme recau sobre dues dones. Les actrius que les interpreten són Isabelle Bres i Maria Pau Pigem. Es tracta d’una obra teatral curta, escrita en un sol acte. L’acció […]

Avui em dirigeixo principalment a tots aquells que no han anat mai a veure un espectacle d’en Xavier Bobés. La resta estic del tot segura que els va passar com a mi, que des de que el vaig descobrir, en el meu cas a “Cosas que se olvidan fácilmente” , no m’he perdut cap dels seus espectacles. Xavier Bobés, fundador de la companyia Playground, és una de les figura més destacada del país en l’àmbit del teatre d’objectes. Els seus muntatges escènics, més que teatre, són experiències teatrals. Propostes diferents i trencadores, centralitzades en el joc escènic i en la investigació del món de l’objecte quotidià, per dotar-lo de nous discursos en contextos sorprenents que tenen cabuda en un món […]

Fa quatre anys vaig veure “Vespres de la Beata Verge” al Teatre Akadèmia. Per mi va ser una autèntica descoberta: un autor amb un estil totalment diferent a la resta , un text autènticament meravellós, d’una gran dificultat tècnica, només a l’abast de grans actors com ho és l’Oriol Genís. No sempre es te la oportunitat de tornar a veure, passats uns anys, la mateixa obra interpretada pel mateix actor. Així que quan vaig veure que l’Escenari Joan Brossa, la programava, no m’ho vaig pensar dues vegades i vaig reservar les entrades. Ha sigut genial tornar-la a veure. L’he gaudit i entès més que la primera vegada. Els que no la vau veure en el seu dia, no us la […]

Per res del món em volia perdre “A Chorus Line”. Sóc de la generació de “Fama” d’Alan Parker, de les pel·lícules “Flash Dance”, “Footloose” i “Dirty Dancing”. He vist infinitat de vegades “Street dance”. Mai em vaig perdre un capítol de “Un paso adelante” i entre Pedro (Pablo Puyol) i Roberto (Miguel Ángel Muñoz) sempre em vaig decantar per Pedro. He seguit des del primer dia el programa Fama, ¡a bailar! (2008) I encara tinc gravades aquestes paraules en la memòria “Teneis muchos sueños. Buscais la fama. Pero la Fama cuesta. Pués aquí es donde vais a empezar a pagar. Con sudor” M’encanta la dansa! M’emociona la dansa! M’apassiona la dansa! Flipo veient com algú és capaç d’expressar-se només ballant. […]