Neus Mònico Fernández

“In Wonderland” és un muntatge teatral que s’endinsa en el món de la psicologia i la psicoanàlisi en el que no he acabat d’entrar-hi. Si la primera part m’ha semblat interessant i divertida, la segona , tot i que l’Anna Alarcón és una actriu extraordinària, m’he avorrit moltíssim perquè no he entès res de res. Per tant, no us puc dir si és o no un bon muntatge, només que a mi personalment no m’ha arribat. Em sap molt de greu. Necessito que hi aneu i me l’expliqueu.

Una de les cites que tinc fixes de cada any és la representació dels Parking Shakespeare al parc de l’Estació Nord. Enguany, per celebrar el seu desè aniversari, han portat un doble programa: “Titus Andrònic” (versió i direcció d’Israel Solà) i “L’Amansi(pa)ment de les Fúries” (versió i direcció de Carla Rovira Pitarch). “Titus Andrònic” és una tragèdia escrita per William Shakespeare plena d’escenes de violència, canibalisme, mutilacions, violacions i bogeria, una d’aquelles obres que en diríem de sang i fetge. De fet “Titus Andrònic” va ser considerada durant molt de temps una de les menys importants de l’obra shakespeariana. “Titus Andrònic” ens parla de venjança. L’enveja i el poder són les principals causes que mouen a tots els personatges de […]

Hem hagut d’esperar tres anys per poder veure “El Cartógrafo” de Juan Mayorga a Barcelona. L’espera ha valgut la pena. “El Cartógrafo” és una obra contra l’oblit. És treure a la llum tot allò que a alguns els interessa tapar, com si mai no haguessin existit. És fer-se preguntes sobre la terra que trepitgem. És prendre consciència de la importància dels fets i solidaritzar-se amb situacions similars contemporànies. Recordar per no oblidar una ferida que encara sagna. “El Cartógrafo” és el tercer muntatge que Juan Mayorga dirigeix. Tot va començar en el gener de 2008 durant un viatge de Mayorga a Varsovia. Els fets són molt similars als de Blanca, la protagonista de l’obra. Una passejada, una sinagoga, el descobriment […]

Per mi Taylor Mac era una de les propostes més esperades del Festival Grec d’enguany. De fet va ser un dels primers espectacles del que vaig comprar entrades tan punt es van posar a la venta. La vaig encertar de ple!!! Taylor Mac és un d’aquells espectacles què surts del teatre contenta d’haver-hi anat, entusiasmada, eufòrica, amb moltes ganes d’explicar-li a tothom lo bé que t’ho has passat. De fet se’m va fer fins hi tot curt. Que “me ha sabido a poco”, perquè en realitat el que vam veure va ser una versió reduïda d’unes dues hores de la versió original que te una durada de 24 hores. La veritat és que no sé com definir-vos aquest espectacle. Va […]

El Ballet BC (Ballet British Columbia, Vancouver) ens va oferir ahir tres coreografies a quina més espectacular. Per mi la dansa és sentir, emocionar-me, notar alguna cosa es mou dins meu, dons bé ahir vaig sentir tot això elevat a l’infinit. La primera coreografia va ser “Bedroom Folk” de Sharon Eyal i Gai Behar ,una coreografia creada per al Nederland Dance Theatre, amb música electrònica d‘Ori Lichtick. Atrevida i energética. Interpretada per divuit ballarins espectaculars, que ens van deixar clavats a la cadira. Quina meravella d’espectacle!!! Ritme, equilibri, exactitud, tècnica impecable. La segona coreografia va ser “To this day” d’ Emily Molnar, una coreografia a ritme de blues i rock que formen part de l’àlbum pòstum del guitarrista Jimi Hendrix. […]