Neus Mònico Fernández

Amb Projecte Ingenu, el personatge masculí de don Joan de Palau i Fabre es transforma en una dona, la Joana. “La tragèdia de Don Joan” (1951), “Don Joan als inferns” (1952),”Esquelet de Don Joan” (1954) “Príncep de les tenebres” i “L’excés o Don Joan Foll” són els títols que formen el cicle de Don Joan de Palau i Fabre. Amb aquest personatge literari l’autor assaja la contesta a les normes d’una societat puritana, repressora i masclista, i li permet abordar la temàtica amorosa d’una forma directa. El que fa Anna Maria Ricart és agafar algunes parts d’aquestes cinc obres i fusionar-les en una sola, sota el títol de “La dona pantera”, d’aquesta manera converteix al Joan en la Joana, un […]

Aquesta obra es va poder veure durant un parell de dies a l’Institut del Teatre i posteriorment es va estrenar a la Sala Muntaner farà uns cinc anys. Jo la vaig veure a la Muntaner i en guardo un molt bon record. Així que, sense ni pensar-m’ho dues vegades, vaig comprar les entrades de seguida que van sortir a la venda; ja que tal i com era d’esperar es van exhaurir molt ràpidament. “El Chico de la última fila” és una d’aquelles obres que als que ens agrada el teatre de misteri i una mica enrevessat no ens el podem perdre. És una obra d’intriga, plena de situacions ambigües que van creant tensió fins al final. El desenllaç que s’esdevé […]

He sortit fascinada de “La bona persona de Sezuan”. Fascinada per la posada en escena, per la il·luminació, per la música, per les interpretacions, les coreografies, per la fotografia escènica, pels efectes especials,… perquè tot i que l’Oriol Broggi ha estat fidel al text de Bertold Brecht, amb tot aquest desplegament de recursos escènics, tan meravellosos, ha aconseguit encara fer més bella aquesta història. A “La bona persona de Sezuan” se’ns plateja la dificultat que comporta ser una bona persona. Es tracta d’una faula que ens mostra com una noia, la Xen Te, davant el compromís adquirit als Tres Déus de ser una bona persona, i per tal de defensar-se de l’agressivitat del món i de la gent que la […]

“Lapònia” és una comèdia àgil i divertida escrita per Cristina Clemente i Marc Angelet, que ens parla sobre la necessitat de mentir o no davant d’algunes qüestions per tal de no fer mal o crear una il·lusió temporal. Els protagonistes d’aquesta comèdia són dues parelles; la formada per la Núria (Meritxell Calvo) i l’Olavi (Roger Coma), i la d’en Ramon (Manel Sans) i la Mònica (Meritxell Huertas). Haig de dir que tots quatre actors estan sensacionals, però el que s’emporta la cirereta del pastís és l’actor Roger Coma. A “Lapònia” se’ns plantegen dues visions sobre el fet de mentir. Per una banda hi ha els que hi estan en contra, que creuen que s’ha de dir sempre la veritat i […]

No sé si a vosaltres també us ha passat, que de vegades aquell plat que sempre us surt boníssim, us ha quedat salat, o al revés li falta sal, s’ha passat de cocció o us ha quedat cru, … dons bé, una mica és el que m’ha passat amb l’obra “Likes” d’en Roc Esquius. Pel meu gust s’ha passat una mica de cocció. Tot i això, segueixo pensant que en Roc és un bon “cuiner”. M’agrada molt el seu estil, els temes que proposa i la frescor en que se’ns presenten. Però malauradament en aquesta ocasió, no he sortit del tot satisfeta . La veritat ,se m’ha fet llarga i un pel repetitiva, i és una llàstima, perquè el tema […]