Neus Mònico Fernández

Vaig triar d’anar a aquest musical, perquè la versió cinematogràfica, que havia vist durant la meva adolescència, en una marató de cinema de terror, m’havia impactat moltíssim. D’això farà uns quaranta anys. El que més recordava de la pel·lícula era el moment del ball de graduació. De fet, aquest ha estat un dels millors moments del musical (música, interpretació, il.luminació i veu). “Carrie.El Musical” està basat en l’exitosa novel·la de terror homònima de Stephen King “Carrie”. D’aquesta novel.la existeixen moltes versions, tant cinematogràfiques, com teatrals. Lawrence D. Cohen va adaptar la novel·la de King pel cinema l’any 1976. Anys després ho faria en format musical, amb l’ajut del compositor Michael Gore i el lletrista Dean Pitchford. Existeixen moltes versions d’aquest […]

Us imagineu que durant un sopar familiar o amb amics, ens diguéssim tot el que pensem els uns dels altres? “El nombre” (“Le Prénom”) és una comèdia teatral escrita per Matthieu Delaporte i Alexandre de la Patellière. Es va estrenar per primera vegada al Théâtre Édouard VII de París l’any 2010. Dos anys després es va estrenar la versió cinematogràfica “Le Prénom”. Mateixa direcció i mateixos actors. Pocs mesos després s’estrenava a Barcelona “El nom”, una versió en català de Jordi Galceran, dirigida i interpretada per Joel Joan. De seguida vaig comprar les entrades. No la vaig arribar a veure. Em vaig equivocar de dia !!! En el 2017 es va fer l’adaptació cinematogràfica de “El Nom” de Galceran, i […]

Merlene, Lupe, Esmeralda , Ariadna, Mónica , Thania , Marisol i Nàdia, son vuit actrius mexicanes residents a Catalunya. Van venir fa molts anys amb l’esperança d’una vida millor, i s’hi van quedar. Elles són d’aquí i d’allà, i de cap dels dos llocs. És per aquest motiu, que s’han autoanomenat “mexicates”, mexicanes catalanes. “Mexicatas” neix a partir d’un sentiment i una realitat, el d’unes dones que, tot i que es senten catalanes i mexicanes, tenen la sensació de no pertànyer a cap dels dos llocs. Mexicatas és un espectacle format per dotze escenes independents, una recopilació de records, idees, sentiments i experiències que sorgeixen a partir de preguntes com, què és per a vosaltres Catalunya?, com ens veieu als […]

Perquè per algunes persones és tant difícil  dir t’estimo?  Perquè els costa parlar de tot allò que els afecta? Perquè ens costa tant enfrontar-nos a les nostres pors? Amb “ELI” ens tornem a trobar davant d’una nova història de ciència-ficció, un dels gèneres preferits d’en Roc Esquius, i del que n’és pioner dins la dramatúrgia teatral catalana. Històries de ciència ficció que, gràcies als seus estudis d’enginyeria informàtica, i al fet d’haver treballat en una empresa tecnològica, enriqueixen molt els seus textos, i fan que la posada en escena, i els diàlegs siguin del tot creïbles. L’obra és centra en dos personatges, un pare i el seu fill. La relació entre ells és complicada, freda, distant. Són incapaços de mantenir […]

Després de deixar de banda el fet que m’esperava veure una obra al més estil argentí, amb aquell to tan peculiar i característic que tan m’agrada dels teatre argentí, o la curiosa forma que tenen en construir els diàlegs, haig de reconèixer que “L’Omissió de la família Coleman” és una obra extraordinària en molts sentits: text, actuacions, i sobretot pel seu contingut i la seva autenticitat en retratar la nostra societat (gent incapaç d’entendres i ajudar-se els uns als altres). La famíla Coleman és Argentina, Espanya, Mèxic, EEUU, …., Catalunya. De fet Claudio Tolcachir escriu aquest text just en el moment en que el seu país hi havia “el corralito”, i és del tot aplicable a l’actualitat que estem vivint […]