Neus Mònico Fernández

“L’alegria” és un text de Marilia Samper fruit de la residència que l’autora va fer la temporada passada a la Sala Beckett, i que es va estrenar a la mateixa sala, durant el mes d’octubre del 2017. Sota la direcció de Marilia Samper, cal destacar l’extraordinari treball teatral de tots quatre actors d’aquesta obra, especialment la de Lluïsa Castell en el personatge de la Júlia, la mare de l’Eli, un noi amb paràlisi cerebral, i la de l’actor que interpreta a Eli (Alejandro Bordanove). Alejandro Bordanove fa una feina excel·lent davant d’un personatge que és molt difícil d’interpretar tan a nivell emocional, com físic. Penso que, per un actor, és un repte gegant el poder interpretar un personatge d’aquestes característiques […]

Dia d’estrena, moltes cares conegudes, rialles i complicitats. Una escenografia ben cuidada, una llum delicada. El descobriment d’un lloc acollidor, íntim, amigable. Melodies que sonen en un piano, i una excel·lent pianista, Bárbara Granados. La veu d’un gran recitador, Mario Gas. Sempre he preferit la poesia recitada per la simple raó que a l’escoltar-la m’és més fàcil d’entendre. Si a més a més, qui les recita sap transmetre tot el sentiment que l’autor vol expressar amb cadascuna d’elles, l’experiència és realment brutal. “Amichi Miei” és una selecció d’una vintena de poemes, textos i cançons, d’entre uns 150, d’autors i poetes que han acompanyat a Mario Gas al llarg de la seva vida, tan professional, com personal. Són els seus amics […]

Ahir quan vaig veure l’obra “Les coses excepcionals” em vaig recordar d’una llibreta que vaig escriure fa uns quants anys. De seguida que vaig arribar a casa la vaig buscar. Sabia perfectament on era, però m’havia oblidat completament d’ella. La vaig obrir. El primer que hi ha escrit és el poema “Mal que mal” de Ferran Margarit. Data del 2009, però les primeres coses excepcionals les havia començat a escriure molt abans. La meva llibreta de coses excepcionals es titula “Les coses que em fan feliç”. Com diu en Pau, tots en un moment o altre, amb més intensitat o menys, ens hem sentit deprimits. A mi escriure aquests moments em va ajudar molt. M’agradaria poder compartir amb vosaltres algunes […]

“Herència Abandonada” és la quarta producció de la companyia La Volcànica. Es tracta d’una obra escrita i dirigida per l’actriu Lara Diez Quintanilla, i interpretat per Francesca Vadell i Ramon Bonvehí. “Herència abandonada” és una tragicomèdia que ens parla de les herències de la vida:les materials, les emocionals i la dels caràcters adquirits. Són aquelles motxilles que portem a les nostres esquenes i que ens costen tant de desempallegar-nos i d’oblidar. Rols i obligacions que se’ns han estat atorgades per imposició externa, com el fet de que la noia sigui qui hagi de cuidar dels pares, la responsabilitat del primogènit,el fill gran dirigir l’empresa o seguir amb el negoci familiar (ofici o carrera universitària). Els actors, Francesca Vadell i Ramon […]

L’espectacle “Ca, barret 50!” que he pogut veure al Teatre Eòlia és un homenatge al cabaret literari català dels anys 60. Es tracta d’un recull de cançons que s’interpretaven en el local musical la Cova del Drac de Barcelona, i els enregistraments en vídeo, en els que es poden veure a persones que van col·laborar en el projecte original, com l’Elisenda Ribas, Carme Sansa i Josep Anton Codina. La Cova del Drac fou un local musical especialitzat en jazz, que florí com a centre cultural en la dècada del 1960. Fou inaugurat el novembre de 1965 al soterrani de la cafeteria Drac Drug-Store del carrer Tuset núm. 30 de Barcelona. Va ser regentat pel poeta i cantautor Guillém d’Efak i […]