Neus Mònico Fernández

Per celebrar els 20 anys de companyia, Gataro ha triat “Poe” ,un peça del teatre musical català contemporani produït per la companyia Dagoll Dagom l’any 2002, basat en contes i poemes d’Edgar Allan Poe, i n’ha fet una nova versió: ”Poe. El cabaret macabre”. Es tracta d’una adaptació molt fidel a l’essència de l’original, però amb un aire més cabareter, còmic i esbojarrat. Víctor Alvaro, director de Gataro, s’emporta el musical al seu terreny i el resultat és realment extraordinari. La història es centra en el conte “La caiguda de la Casa Usher” , tot i que, als que us agrada la literatura fantàstica d’Edgar Allan Poe, podreu apreciar alguns fragments i referències d’altres dels seus contes, com “La bóta […]

“La Zanja” és una obra de teatre meravellosament complicada. M’explico, és una d’aquelles obres de les que surts fascinada, entens el missatge que ens volen transmetre, però no acabes d’entendre tot el que has vist dalt de l’escenari. I és que l’obra transcorre entre dos històries en el temps, l’actual i una semblant que va ocorre fa cinc segles. Tots els protagonistes de l’obra són interpretats per els dos actors que formen la companyia Titzina, Diego Lorca i Pako Merino. Dos històries en el temps, l’època actual amb la civilització Inca. Dos trobades, la del tècnic d’una multinacional minera amb l’alcalde de la comunitat peruana, i la de Francisco Pizarro amb l’emperador Atahualpa. Un sol objectiu, l’or. L’encontre entre dos […]

“L’habitació del costat o L’obra del vibrador” (2009) és la versió catalana de Joan Sallent de “In the next room, or The vibrator play” de l’escriptora nord americana Sarah Ruhl. Ruhl es va inspirar en el llibre “La teoria del orgasmo” de Rachel P.Maines, per escriure aquesta comèdia. Durant molts anys el plaer sexual li va ser negat a les dones. El sexe des d’una perspectiva de gènere femení havia estat reprimit i silenciat. La dona tan sols era un “objecte” que l’home utilitzava quan li venia de gust. Però l’impuls sexual és innat, el tenim tots, forma part de la nostra naturalesa, ja siguis home o dona. Parlant clar i català, que tots en tenim de calentons. D’aquest instint […]

Buf!!!, molt de jiji, jaja, però Déu n’hi do tot el que hi ha al darrera d’aquesta “comèdia” La Cia. Dúo Fàcil i Líquido Teatro ens proposen un espectacle estèticament meravellós, ple de color, llum i moviment. Un viatge emocional i cultural, amb un missatge molt clar: el drama de la immigració. “Bollywood, Bombay, Barcelona” ens mostra la part més humana, i la més inhumana de la societat, el xoc entre cultures, la supervivència i la integració. És un retrat de la societat, de la intolerància d’aquells que en el seu dia van ser acollits. És la falta d’informació i la incomunicació. És la lluita d’aquell que no té res. És la gent que persegueix un somni. És el racisme. […]

Vaig triar d’anar a aquest musical, perquè la versió cinematogràfica, que havia vist durant la meva adolescència, en una marató de cinema de terror, m’havia impactat moltíssim. D’això farà uns quaranta anys. El que més recordava de la pel·lícula era el moment del ball de graduació. De fet, aquest ha estat un dels millors moments del musical (música, interpretació, il.luminació i veu). “Carrie.El Musical” està basat en l’exitosa novel·la de terror homònima de Stephen King “Carrie”. D’aquesta novel.la existeixen moltes versions, tant cinematogràfiques, com teatrals. Lawrence D. Cohen va adaptar la novel·la de King pel cinema l’any 1976. Anys després ho faria en format musical, amb l’ajut del compositor Michael Gore i el lletrista Dean Pitchford. Existeixen moltes versions d’aquest […]