Neus Mònico Fernández

És la primera vegada que Yoann Bourgeois, tot i que és un referent del nou circ contemporani francès, presenta un dels seus treballs a Barcelona. Es tracta de “Minuit”, un muntatge que agafa tota l’amplitud de l’espai de la caixa escènica, per omplir-la i buidar-la constantment de tota mena d’elements. Elements que tenen com a base l’acrobàcia, amb la intenció de buscar l’equilibri i el desequilibri dels objectes i de les persones. De fet la seva font d’inspiració prové de l’observació d’objectes i fenòmens físics, com la gravetat, la força i el moviment. Per això en tot l’espectacle es construeix i desconstrueix ( cadires, taules, micros, …, fins hi tot la música i els propis intèrprets). Amb tot això, el […]

“Señoras y señores: Como el niño que enseña lleno de asombro a su madre vestida de color vivo para la fiesta, así quiero mostraros hoy a mi ciudad natal. A la ciudad de Granada. Para ello tengo que poner ejemplos de música y los tengo que cantar”. Així comença “Cómo canta una ciudad de noviembre a novembre” de Federico García Lorca, un espectacle íntim i emotiu en forma de conferència concert, interpretat per l’actor Marc Martínez, sota la direcció de Josep Galindo . Un cant a la ciutat de Granada , on el poeta, ens mostra la cultura musical popular que s’escolta en els seus carrers, durant les estacions de l’any, des de fa molt de temps. Olfacte, gust, oïda […]

Choy Ka Fai artista i creador de performance ens presenta el treball escènic dels ballarins Rianto (Indonèsia) i Surgit (Índia), dos artistes que han creat una petita coreografia a partir de la unió entre danses típiques amb conceptes contemporanis. Choy Ka Fai porta més de set anys viatjant pel continent asiàtic explorant l’univers creatiu de més de vuitanta artistes dedicats a la dansa. SoftMachine és un mapa coreogràfic compost d’un munt d’aprenentatges,  experiències i records sobre la transcendència d’aquesta disciplina. “La seva recerca prové del desig d’entendre el condicionament del cos humà, els seus records intangibles i les forces que conformen les seves expressions. Aquests factors convergeixen en articulacions complexes en la intersecció de l’art, el disseny i la tecnologia”. […]

La peça de dansa “Pine Smoke”, de la companyia taiwanesa Cloud Gate Dance Theatre, considerada com una de les més importants companyies de dansa contemporània asiàtica, és la segona part de “Cursive: A Trilogy”,una creació que te com a protagonista el paper d’arròs i la tinta, i que està inspirada en la cal·ligrafia xinesa. De fet molts dels moviments circulars dels ballarins ens fan imaginar el recorregut que fa una ploma sobre una superfície també imaginària. Aquests moviments són executats de manera lenta i repetitiva, una manera de treballar molt característica del coreògraf Lin Hwai-Min, que utilitza en les seves coreografies, diferents tècniques de les arts marcials xineses, i amb les que aconsegueix recrear moviments realment hipnòtics. Tècniques que es […]

La companyia franco-catalana Baró d’Evel Cirk Cie, creada el 2001 per Camille Decourtye i Blaï Mateu Trias, presenta “Là”, la primera part del díptic escènic “Là, sur la falaise” que possiblement podrem veure l’any vinent. Què us puc dir de “LÀ”? dons que m’ha fascinat, m’ha hipnotitzat, m’ha sorprès, m’ha fet riure i m’ha descol·locat. “LÀ” és poesia escènica, moviment i circ contemporani. “LÀ” és art contemporani , i com l’art contemporani, moltes vegades difícil d’explicar. El que jo he vist a “LÀ” és blanc i negre. Desequilibri. L’equilibri i la dualitat de les coses. La llibertat. Els límits, el punt de trobada i l’equilibri en el dolor, el plaer, la bogeria, l’alegria,… Un muntatge que recomano de veure de lluny, apartat de les […]