Neus Mònico Fernández

Luís Pardo porta més de 30 anys dedicant-se a l’il·lusionisme, i ha omplert , nit rere nit, moltes de les sales i teatres de Barcelona, com la Sala Muntaner, el Teatre Apolo, el Antic Teatre, l’Ateneu o el Club Capitol, per anomenar-ne unes quantes. Els seus espectacles han estat molt aplaudits pel públic i la crítica. “La Trilogia del Mentalismo” ( espectacle format per els seus tres primers espectacles de teatre: “Kasual_mente” (2006 – 2008), “Konfidencial_mente”(2007 – 2008)i ”Direkta_mente” (2009)), “Cuando el Diablo Piensa” (espectacle de misteri, inquietuds, on es manté l’essència del metal·lisme de principis del segle XX), “Hypnos” (espectacle íntegre de hipnosi), “DeMente” (espectacle de mentalisme on mostrava l’estreta línia que hi ha entre la genialitat i la […]

“Blues” forma part del cicle “Terrors de la ciutat. Escenaris de conflicte i por”, organitzat per la Sala Beckett. “Blues” ens parla de la por i les seves conseqüències. Ens mostra la por davant la possibilitat de patir un atemptat terrorista, i la por d’enfrontar-se als problemes que poden haver dins del propi cercle familiar. Interpretada per Gemma Brió, Eduard Buch, Esmeralda Colette i Xicu Masó, “Blues” es una comèdia escrita pel dramaturg català Sergi Pompermayer que tracta temes d’una gran força dramàtica i que són del tot contemporanis, com és la immigració, el terrorisme, les etiquetes, els prejudicis, el poder, la manipulació, les relacions familiars, l’adolescència, les drogues, i la por. Podríem dir que la por és el tema […]

“Bipolart” és un espectacle on es barreja màgia i faquirisme. Un espectacle que destaca més per la seva gran dosi d’humor i bogeria, que per la quantitat i qualitat dels trucs que s’hi poden veure. Penso que no n’hi ha prou en que els números de màgia que es presenten siguin poc convencionals, ni que l’artista sigui super divertit. Als que ens agrada la màgia no ens conformem en veure desaparèixer un colom, ni veure a l’artista caminar sobre un munt de “vidres trencats”, i encara molt menys veure a una noia intentant fer un número de ball en una barra fixa, que ja em direu que te a veure amb un espectacle de màgia. El meu consell seria: segueix […]

Primer de tot crec que s’hauria d’haver aclarit d’un bon principi que “Perduts” és una revisió de l’obra “Ignots” que es va estrenar Al Maldà fa uns mesos enrere. Penso que si aquesta informació s’hagués dit des d’un bon principi, ens haguéssim estalviat molts disgustos i alguna que altra decepció d’alguns companys de teatre que s’havien sentit enganyats al trobar-se davant la mateixa obra, sense cap previ avís. Com jo no havia tingut ocasió d’anar-la a veure, no us puc dir si aquesta revisió, amb retallada de text, canvi d’actors i algun que altre detall de canvi en la figuració, és millor o no que l’anterior; el que sí us puc dir, és que personalment m’ha agradat moltíssim, no he […]

“La ira de Narciso” es un monòleg en primera persona on l’actor Gerardo Otero interpreta i relata l’estada de Sergio Blanco (autor del relat) en una habitació d’hotel, per relatar-nos un fet que li va ocorre a l’escriptor durant un viatge que va fer a Liubliana, ciutat on havia estat convidat per donar una conferència sobre el mite de Narciso. Unes taques de sang en una luxosa habitació d’hotel, ens endinsaran en un món, on ficció i realitat es barregen de manera intel·ligent, on sorgirà una història en forma de thriller que atrapa a l’espectador des del primer moment. No sé heu tingut l’oportunitat d’anar a una xerrada de Sergio Blanco, dons mireu …només us diré que l’actor Gerardo Otero […]