Neus Mònico Fernández

Comencem la nostra temporada teatral anant a La Badabadoc, una de les millors sales on es pot veure teatre argentí, a veure “El amante de los Caballos” , una proposta de la companyia argentina Moscú Teatro, que porta més de quatre anys en cartellera dins de l’off porteño. “El amante de los Caballos” és el primer relat d’una col·lecció de dotze contes de l’escriptora nord-americana Tess Gallagher, que l’actor i director argentí Lisandro Penelas n’ha fet una adaptació en format d’unipersonal , interpretat per l’actriu Ana Scannapieco, que a part de ser la protagonista d’aquesta història, n’és també la narradora. Des del primer moment quedes atrapat per l’espai, i per la calidesa de la llum. L’escenografia és plena d’objectes i […]

“Un cop l’any” és l’adaptació d’Hector Claramunt de “Same time, next year”, una comèdia romàntica, escrita per Bernard Slade l’any 1975. El muntatge original d’aquesta comèdia es va estrenar l’any 1975 a Broadway, i tot i que va estar en cartellera durant més de tres any, la seva popularitat es deu, en gran part, a la versió cinematogràfica “Same time, next year” dirigida per Robert Mulligan que es va estrenar a Hollywood l’any 1978. “Un cop l’any” narra la intensa relació “intermitent” d’una parella d’amants que, durant més de 25 anys de la seva vida, es troben un cop l’any, la mateixa data en la mateixa habitació d’hotel. Són amants, però al mateix temps estan feliçment casats i estimen a […]

Si a“Oro viejo” ens feia reflexionar sobre el pas del temps, “Caida del cielo” sobre la feminitat i el que és ser dona, a “Grito Pelao” Rocío Molina fa un pas més enllà, i ens proposa la seva visió personal de la maternitat, com a dona, i en solitari. “Grito Pelao” és la història d’una dona lesbiana soltera, que vol tenir un fill, però que li fa por enfrontar-se sola a aquesta aventura. Es tracta d’una proposta autobiogràfica arriscada. Un viatge personal cap a la maternitat. Una vivència que ha decidit viure en solitari, com a dona. Un projecte que va néixer fins hi tot abans de quedar-se embarassada. Rocío Molina volia ser mare, viure-ho i compartir-ho. Cada dona viu […]

A “Només una vegada” ens preguntem on són els nostres límits, en quin moment considerem què hi ha o no violència de gènere. A l’obra surt una pregunta que penso que és molt significativa, quina era la teva finalitat?, què volies aconseguir?. En la resposta està la clau. Marta Buchaca ha escrit i dirigit una obra sobre la violència de gènere. Un text extraordinari, molt ben estructurat, on l’acció ens manté intrigats durant tota la representació fins al final. Un final sorprenent. Un text que vol trencar amb les etiquetes, sobre el perfil de qui pot ser víctima o agressor, independentment del seu estatus social o nivell intel·lectual. Un text que et fa reflexionar sobre els rols socials que encara […]

“Mi hijo sólo camina un poco más lento” és un espectacle que va néixer dins el marc de la primera edició del Festival de Dramatúrgia Europa +Amèrica al 2014 (una trobada entre professionals del teatre que genera l’intercanvi d’obres d’autors estrangers, sota la direcció d’artistes argentins). Dos dels nostres dramaturgs catalans ja hi han participat: el primer va ser en Josep Maria Miró al 2014 amb “Fum” dirigida per Anna Katz, i al 2016 Jordi Casanoves amb “Un home amb ulleres de pasta” dirigida per Silvia Gómez Giusto. La versió portenya de “Mi hijo sólo camina un poco más lento” arriba per primer cop al nostre país dins el V Festival internacional de teatre de Tarragona (FITT Noves dramatúrgies). Dos […]