Neus Mònico Fernández

“El color de la llum” és la primera entrega d’un cicle de teatre documental, que forma part de l’anomenat teatre Verbatim , una forma de teatre que va néixer al Regne Unit durant els anys 60-70, que es basa en construir una dramatúrgia a partir del testimoni oral de la gent que s’ha vist implicada en els fets reals que s’esmenen en la representació. Teatre fidel a la realitat, on el text és cent per cent literal. Un any de treball recollint, organitzant i seleccionant informació , per transcriure fets verídics on res del que es diu és inventat. En el cas de “El color de la llum”, Ferran Joanmiquel, autor, director i coordinador d’aquesta proposta, ens apropa al món […]

“A.K.A” és un d’aquells espectacles que ho te tot per esdevenir un èxit rotund: text, interpretació i direcció. El text de Daniel J.Meyer és magnífic. Us recomano la seva lectura. Magnífic !!! La interpretació d’Albert Salazar m’ha deixat clavada a la butaca. Brutal!!! Quanta energia, quina manera de transmetre. Moviment, coreografia, expressivitat, interpretació. Tot de deu. Un actor que realment m’ha sorprès pel seu gran nivell interpretatiu. Pel que fa a direcció, haig de felicitar a la Montse Rodríguez, per una posada en escena i una direcció interpretativa i de moviment extraordinaris. Carlos és el protagonista d’aquesta història, un noi amb inquietuds i somnis com la resta dels seus companys de generació. Un noi de quinze anys que s’enfada com […]

“Boléro” Fa tretze anys que vaig veure, al Liceu de Barcelona, “Boléro”, una coreografia de Maurice Bejart estrenada al Theatre Royal de la Monnaie, Brusel.les, el 10 de gener de 1961. Béjart va confiar el paper central, el de la Melodia, a un ballarí o una ballarina, mentre que el Ritme sempre seria interpretat per un grup de ballarins masculins. Jo la vaig veure el 29 d’octubre de 2005, interpretant el paper de la Melodia a la ballarina catalana Elisabet Ros. Ballarina que actualment segueix com a una de les primeres ballarines de la companyia. Recordo aquella coreografia com una de les millors que he vist al llarg de tots aquests anys. A partir d’aquell moment em vaig declarar fan […]

Hàbitat: lloc o espai on viu una comunitat de manera còmoda i resistible. Aquest és el primer espectacle que es pot veure dins el cicle Desperta-Lab. A partir de textos base d’un grup de joves actors, neix “Hàbitat (Doble penetració) de Roger Torns, un muntatge on tota l’acció transcorre dins un espai escènic tancat i aïllat al públic, però visible als ulls de tots els que hi som presents. Es tracta de un seguit d’històries de persones anònimes, que es troben exposades a tothom, i connectades entre elles mitjançant les xarxes socials. Un hàbitat en el que en un principi era un lloc al qui hi pertanyia una generació relativament jove , però que de mica en mica hem anat […]

Si heu d’anar a veure “Vaig ser pròsper o recordant la tempesta” creient que veureu una adaptació o revisió del text de “La Tempesta “ de Shakespeare ( tot i que hi ha algunes referències de l’obra) ,esteu molt equivocats i possiblement en sortiu del tot decebuts; però si aneu sense cap idea preconcebuda sobre el que veureu, estareu davant d’una proposta realment extraordinària, en la que ressalten tots els aspectes d’una obra per qualificar-la d’imprescindible, com la interpretació, el moviment, la llum, l’escenografia, les veus i la dansa. “Vaig ser pròsper…” és una barreja de teatre físic, poètic, abstracte, oníric i màgic que ens fa viatjar del present al passat mitjançant els records de la memòria d’un home vell […]