S’obre el teló, i amb ell s’obre la capseta de música que és el primer acte: l’escenografia i la llum creen l’atmosfera delicada i clara que acompanya la poncella protagonista. Nora Navas i les muchachas són nines que hi giren i canten al mig. La historia avança, de fruita madura a flor pansida, a través d’una posada en escena metafòrica de l’interior dels personatges i dels versos d’un Lorca genial. L’actuació de la minyona aixeca l’interès i aporta frescor, mantenint el ritme. Potser és una versió una mica edulcorada, però té un estil propi i el defensa molt bé. Tot i que la temàtica sembli allunyada avui dia, ens recorda que, sovint, les bruixes que ens fan la punyeta són […]
