Oriol Esteve

El funcionament del Pentateatr3 és, aparentment, senzill: 5 peces de 15 minuts de durada representades en 5 espais reals de l’Aquitània Teatre. Curiosament, cap es fa sobre l’escenari. Cada quart d’hora, el públic canvia de lloc, de situació, de gènere, canvien els personatges, els actors i les històries. Històries que parlen de xacres, del poder, de l’ofici d’actor, de màquines del temps i de la crisi. Algunes d’elles trenquen la quarta paret i fan partícep al públic de l’experiència teatral des de dins. No patiu perquè això us faci sentir incòmodes; l’espectador passa d’estar davant de la teòrica pantalla a ser dins de l’escena, a ser un espectador intern, a compartir pla amb l’equip d’actors. Sens dubte, una gran experiència […]

Es podria dir que he anat seguint, no de manera premeditada, la trajectòria teatral d’en Jordi Casanovas. No em definiria com un fan incondicional, però sempre que vaig a veure alguna cosa que ha passat per les seves mans, noto una manera de fer teatre quotidiana i fresca que m’enganxa. Un home amb ulleres de pasta supera el bon sabor de boca que em va deixar La Revolució. La que ens ocupa és sorprenent, divertida i angoixant. Podríem dir que és una comèdia de situació, però ens deixariem molts matissos. Partint d’un sopar aparentment tranquil, Jordi Casanovas sacseja l’espectador de l’humor a l’angoixa. L’autor ens distreu amb la quotidianitat de la situació, amb uns personatges ben reconeixibles, entre els que […]