La mort dibuixada a través de titelles / esquelets capaços d’esclatar i tornar a la seva forma enmig d’un ball caribeny o haitià, en què no se sap si estem davant el triomf de la mort sobre la vida, o davant d’una invitació hilarant a relativitzar les coses: tard o d’hora ens arribarà. Com el relat aquell de la Mort a Samarra, en què el protagonista intenta fugir en va d’ella. Titelles en estat latent, com el pianista que camina en la corda fluixa i acaba dormit sobre ella… o aquesta pobra titella que prendrà el seu últim bany amb pistola en mà, escoltant una trista cançó que parla sobre amor i titelles. L’amor i el cor trencat; cert és […]
Orland Verdú
10 Recomanacions