Ramsés Martínez Barquero

És molt interessant plantejar textos i representacions teatrals que tractin sobre la contemporaneïtat més cruel de l’espectador per apel·lar a la seva reflexió posterior. Confrontar problemes actuals a escena, especialment quan són controvertits per a la societat, és interessant i suposa un exercici creatiu molt positiu. En aquest cas, el text de Pau Miró—qui també dirigeix la representació—planteja una situació on es reflecteix el creixement de les ideologies d’extrema dreta en una joventut individualista que deriva en accions racistes, homòfobes, masclistes… Una història real és una ficció de la realitat on un escriptor reconegut—encarnat per Julio Manrique—veu el seu èxit professional en dubte degut a un episodi de violència racista protagonitzat pel seu fill. L’escriptor, centrat en una novel·la políticament […]

És molt interessant tot aquell teatre que intenta sobrepassar els seus límits, proposar reflexions poderoses i aconseguir que el públic s’identifiqui a escena. Una altra nit és un text escrit pel seu propi elenc—Bàrbara Roig i Pau Ferran—que justament qüestiona la veracitat dels nostres records. Amb una posada en escena humil i costumbrista, dirigida per Pau Ferran, actor i actriu encarnen a nombrosos personatges que semblen fondre’s entre ells i duplicar-se en múltiples ocasions. El joc metateatral fa que les ficcions es superposin contínuament, dotant a la representació d’una profunditat molt valuosa. El record d’una anècdota serveix a personatges per a qüestionar-se la realitat de l’anècdota, com cada persona romantitza i idealitza els seus records, multiplicant així les veritats. Els […]

Com han canviat les relacions familiars durant els últims anys? Ens comportem igual els joves amb les nostres famílies? Fuck you modern family (o todo sobre mi abuela) és un text que té com a autores a Berta Prieto i a Lola Rosales, qui també seran l’elenc protagonista d’una representació que posarà el punt de mira a les relacions intrafamiliars a l’actualitat. Sota la direcció d’Anna Serrano, la representació cerca allunyar-se d’una crítica intensa i tràgica per plantejar escenes humorístiques que frivolitzen sobre els valors familiars. En aquesta obra, el públic es testimoni i còmplice: es riu al veure dues germanes barallar-se, al veure com d’insuportable que resulta una trucada de la seva mare… Al meu parer, justament aquest component […]

Los Prometidos produeix una representació com Solo creo en el fuego, que ficcionalitza la relació sentimental entre dos autors a l’Europa d’entreguerres: Henry Miller i Anaïs Nin. L’obra tracta aspectes biogràfics, literaris i amorosos d’ambdues figures en un espectacle que transcendeix el format purament teatral per donar també lloc a moments de reflexió històrica, metateatral, lectura, ball… Dirigit per Ángela Palacios i Carlos Martín-Peñasco, qui són alhora l’elenc de la pròpia obra, interpreten un text profund, ben construït i molt emotiu. Una relació amorosa que commou a l’espectador degut a la seva combinació amb la producció literària d’ambdós autors. Però més enllà d’això, el text també proposa escenes on apareixen, com a mirall, els vertaders actors per a alliberar la […]

Cinco horas con Mario és una adaptació de la novel·la de Miguel Delibes. Com ha succeït en altres ocasions amb altres textos del mateix autor (o fins i tot amb aquest, que ha sigut adaptat nombrosos cops sota diversos productors), aquesta novel·la i el seu estil es presta a la teatralització. Aquest muntatge, produït per José Sámano i dirigit per Josefina Molina, es dramatitza el dol de la Carmen després de perdre, de manera inesperada, el seu marit Mario. Amb una escenografia senzilla—un taüt al centre de l’escena i algunes peces de mobiliari–, la posada en escena emfatitza la presència de la Carmen i el seu deambular per la sala d’estar de casa mentre vela el taüt del seu difunt. […]