Ramsés Martínez Barquero

La dansa de la venjança és una d’aquelles obres de teatre que, des del plantejament inicial, tracta d’incomodar al públic mostrant els aspectes més foscos, durs i tristos de la societat. En el cas de l’obra satisfactòriament dirigida per Pere Riera, en base a un text del ja consolidat Jordi Casanovas, el públic assisteix a una emulació d’aquells problemes que es desprenen d’una relació tòxica, d’un divorci basat en la incomprensió i les represes. La immersió del públic és afavorida per la contemporaneïtat del text, que provoca que l’espectador pugui veure rutines, comentaris o actituds que no són fictícies, que pot haver presenciat fàcilment a la seva vida. A més, la disposició de l’escenari (central, rodejat de públic per ambdues […]

La companyia Arsènic Creacions presenta Monster: de prop ningú no és normal al teatre Tantarantana. La proposta dirigida per Roberto Romei ens presenta a tres actrius que encarnen un grup de música i que, mitjançant el concert que estrena el seu no disc, pretenen explicar la història de Cati, una jove de Calafell. Monster es presenta, per tant, des de l’inici, com un joc de nivells: Monster és la motocicleta que guarda el pare de la Cati al garatge i és el nom del CD que presenten “Les Prinzelles”. Es tracta, doncs, d’una oscil·lació entre música, comèdia, recreació de la vida de la Cati i interacció amb el públic des del propi plantejament de la representació. Aquest plantejament complex obre […]

Los niños oscuros de Morelia arriba al Tantarantana a mans de la Compañía Nigredo per revisar, criticar i reobrir el passat històric comú i un dels episodis més coneguts: la guerra civil espanyola. A partir d’un episodi relativament desconegut, que no busca trobar vencedors i vençuts sinó ensenyar el dolor i les conseqüències d’una guerra, el texto tracta sobre el viatge que dos (juntament amb més de quatre-cents més) nens emprenen en vaixell des d’Espanya fins a Mèxic per fugir de la guerra. Considero un encert la voluntat de l’obra d’allunyar-se dels plantejaments habituals i maniqueistes que enfronten el bàndol nacional i el republicà per a ensenyar la crueltat del període històric. Allunyat d’allò, el text i la representació tracten […]

Arriba al teatre Tantarantana un text de Stefano Massini, dirigit per Roberto Romei, que intenta denunciar, un cop més, aquests abusos socials que es pateixen a diari i que s’acostumen a permetre. En aquest cas, Shenzen significa infern denuncia les polítiques neocapitalistes que empren les grans empreses multinacionals i que provoquen que s’acabi amb la salut mental de l’obrer i, per suposat, amb qualsevol mena de consciència de classe. En el text present s’il·lustra la pèrdua del sentiment de col·lectivitat en el món on vivim, destacant com les empreses fomenten la competitivitat i l’individualisme per així poder mantenir el seu poder. La representació, dirigida per Romei i interpretada per Sandra Monclús, té clars encerts juntament amb algunes errades. Tot i […]

Colectivo Berenjena, des de Mèxic, porta a la sala Atrium la seva obra Asiata. Es tracta d’una producció de petit format, molt humil però amb molt potencial. No necessita cap gran efecte o recurs per a poder articular una representació molt emotiva que aconsegueix que el públic s’identifiqui en més d’un moment amb els personatges de la pròpia acció. D’aquesta manera, Asiata només necessita l’actuació de Verónica Bravo (que fa de Paula) i a Eduardo Orozco (que fa de tots els altres personatges, siguin homes o dones: els pares de la Paula, els seus amics, la seva roomie, el seu xicot Matías…) per a representar una acció dramàtica complexa amb molts salts temporals i gran quantitat de personatges. Amb una […]