Roser Garcia Guasch

És un espectacle d’Inspira Teatre dirigit per Esther Westermayer amb la durada exacta perquè els nens i nenes entre 1 i 3 anys gaudeixin de l’experiència i no els doni temps a distreure’s. L’escenari és el pati de butaques i les criatures són les protagonistes. Som dins d’un bosc, o més ben dit, en un ambient de selva amb cants i crits d’ocells estranys, remor de fulles i d’aigua. Tres actrius, Laia Piró, Neus Umbert i Maria Casellas com a nimfes sortides d’un rierol circulen amb la tranquil·litat de viure en un món conegut i d’una manera delicada es mouen ara simulant ocells, ara flors o construint figures d’animals o humanes amb elements de la natura. Elles mateixes creen amb […]

He mort el pop és un divertimento de Lluís-Anton Baulenas sobre tres obres d’Àngel Guimerà. Durant tot l’any passat i enguany s’han anat representant peces seves per recordar els cent anys de la seva mort. Baulenas li ret un homenatge diferent, informal i imaginatiu. Per iniciativa de Apunta Teatre, El Maldà i la Federació Catalana d’Ateneus de Catalunya (FAC), He mort el pop ha fet gira per tot Catalunya durant l’any passat. L’autor es pregunta com hauria continuat la història després dels finals de Mar i Cel, Maria Rosa i Terra Baixa amb alguna picada d’ullet a La Filla del Mar. Guimerà els acaba tràgicament però la vida no s’acaba per Manelic ni per Maria Rosa i ens deixa amb […]

Una nit d’octubre de 1908, el públic del Teatre Romea de Barcelona, va aplaudir amb entusiasme l’estrena en català de L’aranya. Àngel Guimerà l’havia escrit dos anys abans i s’havia representat al teatre Maria Guerrero de Madrid. Ha estat adaptada per Jordi Prat i Coll qui n’és també el director. Prat i Coll ha situat l’escena 60 anys més tard per fer-la més propera a ell i al públic tot i que Guimerà és atemporal i els seus temes, eterns i universals. La primera escena d’una monja de la caritat (les de les ales al cap) cantant “L’àngel hi va entrar per la finestreta, Déu vos guard Maria” ens situa a un franquisme encara viu amb l’església envaint tots els […]

Cacophony fa segona temporada després de la bona acollida que va tenir la passada i d’haver estat representada al Teatro de la Abadía. L’autora és Molly Taylor i ha estat traduïda al català per Oriol Puig Grau i Anna Serrano Gatell, essent aquesta última també la directora. Es una obra teatral molt ben estructurada, amb una escena inicial situacional, un moment clau on està el nus de la trama i un desenllaç. El nus és una escena on les actrius Gemma Martinez i Sandra Pujol demostren les seves grans qualitats actorals. Una mentida sense més importància desvetllada en aquell moment desencadena una allau de crítiques que demostra la facilitat amb la que poden circular les notícies sobre una influencer. És […]

Amb els textos d’Alguer Miquel, la dramatúrgia d’Eduard Solà i dirigit per Lluís Danés s’ha construït un espectacle d’una bellesa indescriptible. Uns personatges fantàstics, s’han refugiat en una torre fugint de tot allò que no ens agrada del món exterior i que no podem canviar. És una construcció mil·limetrada entre la música de Giacomo Puccini, un circ d’una qualitat extrema i una gran vistositat en l’escenografia de Carles Berga i del vestuari de Mercè Paloma. Les escenes es van succeint seguint un text, un tema conegut d’una òpera de Puccini i un treball de circ. Aquests tres elements combinats de forma perfecte creaven un silenci reverent en un Liceu ple de canalla. Els nens distingeixen perfectament la qualitat dels espectacles […]