Roser Garcia Guasch

Pau Miró i Toni Casares han col·laborat tots dos en el procés d’escriptura, direcció i elecció d’intèrprets segons expliquen ells mateixos en un podcast. És una obra carregada de simbolismes. Un ocell ferit al costat d’un camp de blat és acollit per un arquitecte urbanista. En aquest lloc hi construirà una casa. L’acollida és la que plana tota l’estona amb el rerefons de les dificultats de trobar habitatge a Barcelona ciutat, de la gentrificació i l’expulsió dels seus habitants. L’obra transcorre amb varies capes argumentals que Pau Miró ha anat teixint amb pulcritud. Tres germans, tres reconeguts intèrprets, Anna Alarcón, Montse Germán i Xavi Sáez, es troben a la casa dels pares després de la mort del pare, i el […]

Alicia Gorina ha dirigit aquesta original proposta partint de la dramatúrgia i l’adaptació d’Albert Arribas, posant en escena tres versions de diferents autors de la Grècia clàssica: Èsquil, Sòfocles i Eurípides. És un projecte de IT Teatre Lliure amb un repartiment de joves intèrprets formats a l’Institut del Teatre: Ariadna Chillida, Fermí Delfa, Marta Margarit, Clara Mir, Pau Oliver, Àlex Pujol, Joan Sentís i Carla Vilaró que demostren la seva força, entusiasme, vitalitat i professionalitat. Èsquil escriu La Orestíada, una trilogia dividida en tres parts: Agamèmnon, Les Coèfores i les Eumènides a l’any 458 a.C. És sobretot a les Coèfores on explica la història d’Electra. La narració parla de la mort del seu pare Agamèmnon en mans de la seva […]

Tot l’origen de la història es explicada per l’actor Toni Guillemat als primers 15 minuts. A partir de llavors es desenvolupa un procés fantasiós del dol, del dolor per una pèrdua irreparable. Utilitzant la distòpia del túnel del temps que fins ara havíem vist en el passat, la persona perduda, la que hauria pogut ser, amb realitat virtual, apareix en el futur en tres etapes i edats diferents. Elles tres són Paula Jornet, Neus Pàmies i Isabel Soriano. Les tres, vestides amb la mateixa roba però en diferents estils segons l’època (encertat vestuari de Laura Sanz), parlen amb el que queda, l’interroguen, dialoguen en mig de tecnologia sonora i imatges molt visuals d’una gran bellesa. Amb música de Neus Pàmies […]

La Companyia La Voz Ahogada; Projecte Escènic porta al teatre un projecte sobre les dones en els últims anys del franquisme. A partir de la Caputxinada al 1969, tots els moviments polítics i socials que havien treballat fins aquell moment en la més absoluta clandestinitat, mica a mica van anar traient el nas, es van anar posant d’acord amb totes les forces socials, obreres i intel·lectuals per acabar amb la dictadura i aconseguir les llibertats i la democràcia. El franquisme començava a rebre pressions d’Europa i els moviments antifranquistes eren cada vegada més potents. No va ser fàcil. Van ser uns anys en els que el règim veia perillar la seva estabilitat i, tot i fent espeternecs de mort, va […]

Shakespeare era una gran coneixedor de les grandeses i les misèries de l’ànima humana, totes elles universals i atemporals. Per això les seves obres s’han representat de totes les maneres possibles. Però jo no l’havia vist mai com l’hem vist avui. Ha estat una agradable sorpresa el canvi de rumb d’Oriol Broggi en aquest muntatge, que s’allunya del to seriós amb què sovint tracta els temes profunds, crítics i amb fort contingut reflexiu i de denuncia. En aquesta ocasió ens sorprèn amb una posada en escena molt més sarcàstica i visual. Principalment sostinguda pel trio musical londinenc The Tiger Lillies. Oriol Broggi els havia vist en una proposta semblant de Hamlet a Londres i va decidir portar-los a Barcelona per […]