Roser Garcia Guasch

El títol ja ens diu que és una barreja de Lo cant dels mesos, Un poemari dedicat a cada un dels mesos de l’any i Ànimes mudes, un conte curt d’una gran profunditat de la nostra admirada i quasi bé venerada, Catarina Albert, coneguda com “La Víctor”. Al setembre del 2021, Anna Maria Ricart va ser la dramaturga d’un espectacle dirigit per Carme Portaceli a la sala gran del TNC. La Víctor C. era un espectacle basat en els llibres “Tots els contes” i “Mosaics”. Els contes, formant part del escenari, anaven apareixent per ordre de creixent dramatisme. “Ànimes Mudes” va ser interpretada per Ferran Carvajal i Anna Ycobalzeta i ens va deixar commoguts. La Companyia La tremenda presenten Lo […]

Aquesta obra es va escriure fa més de set anys i representada a Paris i Montreal amb molt d’èxit. El títol et fa pensar que entrevistaran a dones conegudes pel seu paper a la historia i agafa per sorpresa. Les dones són excepcionals, l’obra també. Joan Yago ens ha sorprès perquè situa a les entrevistades a l’Amèrica més recargolada. L’excentricitat i imaginació de Joan Yago supera els seus propis límits ja coneguts de la Calòrica. Com a la novel·la de Henry James, (The turn of the screw), ell dona una volta de rosca a situacions forçant-la al màxim amb el perill de que es puguin produir problemes sobreafegits. I et manté alerta perquè els temes són surrealistes però molt creïbles. […]

Jane Austen es reconeguda i recordada per Sense and sensibility que es va portar al cinema al 1995 o Orgullo y prejuicios al 2004 o la inquietant novel·la La abadía de Northanger. Mentre esperava la publicació d’aquesta última, a principis del segle XIX, Jane Austen va començar a escriure The Watson que va deixar inacabada. Com hauria estat el final d’aquesta novel·la? Laura Wade és una dramaturga britànica actual que va acceptar 200 anys més tard, el repte d’adaptar al teatre la novel·la inacabada d’Austen i que va ser presentada al Festival Theatre a Chichester al 2018. Wade s’endinsa en l’aventura d’imaginar com hauria estat el final de la novel·la de l’Austen. Alguns autors com Maria Guasch o Ramon Solsona, […]

La Cia Las dueñas del balón ens presenten El meu monstre, un espectacle sense paraules que parla amb l’expressió corporal, la dansa i el treball amb objecte. En la programació del S.A.T Dansa en cos i ànima, El meu monstre es considera una funció de dansa familiar, especialment dedicat a nens i nenes de més de quatre anys. És també una obra per adults pel contingut, pel missatge, per l’encant de la presentació, per la música i la riquesa conceptual. És doncs, un espectacle per tothom. Els més menuts hi veuran música, moviment i color. Els més grans hi trobaran un conte, una història que inquieta quan apareix el monstre però que desapareix la tensió amb l’acostament i l’amistat. Els […]

Aquesta temporada la dramaturga Queralt Riera presenta al Centre de les Arts Lliures, tres peces sobre feminitat i que són totes tres de punyent i preocupant actualitat: Sobre la Prostitució (Dona), sobre la pornografia (Jo porn, tu porno) i sobre l’abús infantil (Pruna). El text de la Riera no és moralitzant ni pretén ser educatiu, senzillament descriu d’una manera molt elegant la vida d’una actriu porno, Alba Sáez, que està esplèndida, com també ho està a Dona, la primera obra de la trilogia de Queralt Riera, en la que interpreta la neta que és el paper més intens de les tres dones que hi apareixen (l’àvia i la mare). Jo porn, tu porno té un fil argumental que serveix per […]