Roser Garcia Guasch

Aquesta temporada la dramaturga Queralt Riera presenta al Centre de les Arts Lliures, tres peces sobre feminitat i que són totes tres de punyent i preocupant actualitat: Sobre la Prostitució (Dona), sobre la pornografia (Jo porn, tu porno) i sobre l’abús infantil (Pruna). El text de la Riera no és moralitzant ni pretén ser educatiu, senzillament descriu d’una manera molt elegant la vida d’una actriu porno, Alba Sáez, que està esplèndida, com també ho està a Dona, la primera obra de la trilogia de Queralt Riera, en la que interpreta la neta que és el paper més intens de les tres dones que hi apareixen (l’àvia i la mare). Jo porn, tu porno té un fil argumental que serveix per […]

La forma i el moviment de la terra ha estat una de les preocupacions dels filòsofs i científics des de l’antiguitat. A l’Edat Mitjana en què l’Església tenia el poder sobre el coneixement, anar en contra del pensament del moment podia suposar la mort en mans del tribunal de la Inquisició. Per això Galileo va pronunciar “Eppur si muove” després d’haver abjurat de la visió heliocèntrica del món. Un altra teoria descartada pels científics va ser el terraplanisme tot i que a la segona dècada del segle XXI hi va haver una difusió massiva per la facilitat d’accés a internet. S’emparava en teories conspiratives dels estats. Aquest text de Marc Angelet i Jordi Casanovas aprofita aquesta fal·làcia per posar de […]

Basat en uns fets reals que van ocórrer a Estocolm al 1792, l’assassinat del rei Gustau III, Verdi escriu aquesta obra que s’estrena a Roma el 1859 situant la història a Boston ja que era difícil que s’acceptés a Nàpols un magnicidi i una infidelitat a tal alt nivell. Sota la direcció de Jacopo Spirei, l’elegant producció de Graham Vick utilitza una escenografia senzilla carregada de simbolisme. El gran monument funerari que va canviant de posició ajudat d’unes carres giratòries demostra la gran tragèdia que envolta tota l’obra, la mort com a element principal. És inevitable comparar-la amb la que recordem de Calixto Bieito de l’any 2017, molt més vistosa en el vestuari i les escenes. Va tenir crítiques per […]

En un ambient festiu pel carrer Bailèn un dimecres a les 8 del vespre, la gent es concentrava davant l’Espai Texas. Hi ha gent que repeteix per estrenar sala. Dues sales de cinema amb programació molt actual i una sala amb aforament de 200 persones ha estat un gran esdeveniment aquest any. La directora és Anna Rosa Cisquella, juntament amb la Cooperativa BARC i la Sala Flyhard. La sala estava plena de gom a gom. Tot i ser una reposició, La Calòrica exhaureix sempre. Fairfly s’havia estrenat feia 8 anys al Tantarantana i es va reposar a la Villarroel. Després va voltar per Espanya i ha estat guardonada amb el Premi Butaca 2017, Premi Max 2018, Premis de la crítica […]

El testament queda resumit en aquesta cançó de Raimon que sona en algun moment de l’obra. O en aquesta altra: “Si em mor, que les esperances siguin fets, i que d’altres continuen el que nosaltres continuem” Ramon Molins, utilitza tota la seva experiència d’actor, director, professor de teatre i tota la seva biografia i vivències personals per parlar-nos i fer-nos reflexionar sobre la vida i la mort, el que deixarem i el que ens agradaria deixar amb la nostra petjada. Des de “El geperut de Notre Dame”, potser ja fa 30 anys, hem anat seguint a la Companyia Zum Zum teatre, el director de la qual és Ramon Molins. Sempre l’hem vist actuant junt a la gran i incombustible Begonya […]