Roser Garcia Guasch

A partir de la novel·la Nit de reis: diari d’una infermera de 14 anys de Ramona Via (1922-1992), Arnau Puig en fa una adaptació al teatre amb una narrativa senzilla, sense diàlegs, carregada d’innocència i amb una mirada objectiva que augmenta el dramatisme d’aquell 1938, les darreres lleves, la del biberó i els primers mesos de la dictadura. Arnau Puig condueix l’espectacle amb mestratge. Amb canvis d’escena ràpids i de manera molt fluida, l’obra camina sense presses i cada escena s’entrellaça molt bé amb la següent. L’engranatge és perfecte, no hi ha escletxes. Tot està al seu lloc, el to, l’escenografia, les actrius. Elles són Cinta Moreno i Laura Roig que actuen amb naturalitat, es fan escoltar de manera suau […]

La productora Sixto Paz ens presenta una obra de Monica Dolan. Una psiquiatra parla de la seva relació amb la mare d’una nena de 8 anys que insisteix i vol per sobre de tot, posar-se pits. Dolan ens fa reflexionar en molts aspectes diferents: els límits a les demandes dels fills, la necessitat de la perfecció del cos, els aspectes ètics de la manipulació quirúrgica, la influència dels mitjans i les xarxes socials en la sexualització dels nens i nenes, les conseqüències que es poden derivar d’una decisió inadequada, el judici de la societat sobre les decisions dels altres, la criminalització d’un fet aparentment sense conseqüències, la judicialització de comportaments diferents a la norma i costums establerts i d’altres que […]

L’imparable i incombustible Sergi Belbel fa una adaptació de la pel·lícula del mateix nom de Sally Potter. Sempre m’han agradat les comèdies de saló, un espai íntim, un saló, amics o família reunits per celebrar alguna cosa. Tot sembla anar bé fins que un comentari, una paraula o un gest desencadena una tensió o esdeveniments no esperats. En aquest sentit recordo El Nom obra de teatre adaptada de la pel·lícula Le Prénom d’Alexandre de La Patellière i Matthieu Delaporte, La pell fina de Carmen Marfà i Yago Alonso i la molt més dramàtica i ja clàssica Celebració adaptada de la pel·lícula Festen de Thomas Vinterberg. Totes elles memorables i que guardo en el racó del records teatrals més agradables. Aquesta […]

“És una comèdia per passar l’estona” Ho diem de vegades amb un cert to de menyspreu, com si fos un gènere menor. Fer passar una estona divertida fins al punt de no deixar de riure durant tota l’obra, mantenir l’atenció amb la seguretat de que alguna cosa ha de passar no és menor ni gens fàcil. Fer obres divertides de qualitat té molt mèrit i una gran feina al darrera. El guió, la direcció, el treball dels intèrprets i l’escenografia han d’estar pensats en clau d’humor des del començament. Passar una bona estona també és una de les finalitats del teatre i riure de nosaltres mateixes és molt curatiu. Passar uns bona estona es pot convertir en una gran tarda […]

Hem assistit avui a una meravella teatral fruit de la combinació d’un text perfecte, una interpretació magnífica i una direcció impecable. L’autor Gabriel Calderón, dramaturg i director, representant del teatre uruguaià actual, és molt prolífic i algunes de les seves obres s’han presentat a casa nostra com “La ira de Narciso” a Temporada Alta o “Que rebentin els actors” al TNC al 2015. Aquest text que ens ocupa està molt ben traduït al català per Joan Sallent. El text entrellaça tres capes diferenciades: la història personal de l’actor, l’obra shakespeariana de Ricard III en la seva versió més cruel de l’històric personatge i el muntatge de l’obra de teatre amb tots els problemes del mon teatral amanit amb crítiques a […]