Roser Garcia Guasch

Al contrari! és un homenatge més al teatre i al que normalment no es veu de totes les seves facetes: escenogràfica, textual, dramatúrgica, actoral. Al mateix temps és una denúncia per les mancances, retallades i problemes que pateixen la gent del món de la cultura en general. Lluïsa Cunillé escriu un text imaginatiu que penetra en els foscos racons del poder, la prevaricació i les crítiques de l’oposició. La direcció d’Albert Arribas ha fet una meravellosa utilització dels recursos teatrals amb els que expressa les dificultats, manca de pressupost i de voluntat política per mantenir un teatre com a símbol de la cultura d’una ciutat. Ha tret molt profit de dues esplèndides actrius que transiten per diferents personatges. Antònia Jaume […]

Diu una frase popular: “Es riu del mort i del qui el vetlla”, dit d’aquell bromista que li treu punta a tot per fer riure. En aquesta obra és així, de forma literal. A Gracias por todo es riuen del mort, de qui el vetlla, dels assistents, dels rituals funeraris, sense pausa i amb tota l’artilleria (la pesada i la subtil). Estem tan acostumats a témer a la mort i a amagar-la, que una obra així, tan desmitificadora, ajuda a normalitzar-la. Celebrem doncs la presentació d’aquest musical còmic, surrealista, embogit, irreverent, que porta al màxim nivell de paròdia les fórmules convencionals d’acompanyar un mort. Dues noies treballen en una funerària com a mestres de cerimònies, i un dia els toca […]

Basat en la idea original de María Nieto, Serena Altair escriu un text sobre l’amor i la felicitat en les relacions de parella. Els dos personatges interpretats per Anna Cerveró i Genís Lama reflexionen sobre la vida en parella amb algunes crítiques, poques però directes, a l’amor romàntic. Ells dos, mostrant un domini de l’escenari i amb una molt bona interpretació, teoritzen sobre la rutina en la parella i els pilars fonamentals que la sustenten. El trencament amb les convencions socials per aconseguir un amor veritablement lliure és el nus de l’obra tot i que va girant al voltant de la felicitat. Jorge Velasco aconsegueix amb la seva direcció que el text prengui una forma més terrenal i concreta a […]

Aquesta obra es va produir i estrenar a Barcelona abans de portar-la a Buenos Aires i ara ens torna potser més madura, més autèntica. És un text escrit per Carlos Correa i és genial pel que fa al contingut i al llenguatge. Dirigits per Carlos González Richard, dos actors, Gonzalo Villareal Porzio i ell mateix són dos gautxos aferrats a la terra i a una vaca. Em recorda Ñaque, o de piojos y actores de Sanchis Sinisterra, en què dos actors van aturant la representació per introduir les seves pròpies reflexions, els seus dubtes, les seves lluites i contradiccions. A La lechera, els dos actors, en un ambient rural, brut i polsegós es fan retrets i insulten constantment, com un […]

The amateurs company han creat un producte teatral molt actual. Sorprèn que un tema tan punyent i preocupant per tots aquells professionals del món del teatre que hi deixa la il·lusió, el temps i la vida sense massa reconeixement ni ajuts econòmics no s’hagi tractat en profunditat (que jo sàpiga) a les escenes teatrals. Ivan Andrade i Clara Bes són els fundadors d’aquesta companyia i, a demés de “Partícules Paral·leles”, han estrenat obres de teatre a BCN i tractat altres temes preocupants de l’actualitat. Tots ells són espectacles de creació i per tant, coneixen bé les dificultats d’una companyia independent per tirar endavant qualsevol projecte. En aquesta obra fan moltes al·lusions als directors de les grans sales de teatre de […]