Roser Garcia Guasch

Macbeth de Shakespeare forma part de les nostres vides i ens arriba constantment a través de totes les formes teatrals i en diferents versions. Eugène Ionesco, al 1972 va escriure una versió satírica del Macbeth de Shakespeare que va anomenar “Macbett” sobre la corrupció associada al poder absolut i a la tirania. L’any passat el TNC ens va oferir una versió d’aquell Macbett dirigida per Ramon Simó que descriu perfectament la crueltat i els fets més esgarrifosos en forma de comèdia exagerada. I el proper mes d’abril tindrem un Macbeth al teatre Akadèmia. Si Verdi va seguir quasi de manera escrupolosa el text de Shakespeare, en aquesta versió s’ha seguit fidelment les indicacions de Verdi. Macbeth es va estrenar al […]

Produïda pel Centre de les Arts Lliures, aquesta peça multi-escenes que es presenta simultàniament al Tantarantana està dirigida per Roberto Romei. Les dues representacions tenen en comú la traductora (Helena Tornero), els professionals de l’escenografia (Roger Orra), del disseny de llum (Jordi Baldó), de la fotografia (Roser Blanch), del disseny gràfic i vídeo (Carme Gomila i Marc Homar) i del disseny de so (Gerard Marsal Norte). Ja havíem vist la versió [Blank] joves i continuo afirmant que és una excel·lent idea la d’Alice Birch d’escriure escenes i donar llibertat a les direccions de muntar-les com vulguin. I també felicito a les dues sales per fer simultàniament escenes que tenen algun tipus de vincle. En algunes és la mateixa escena en […]

En la lluita actual per l’amor romàntic torna a aparèixer sorprenentment amb tota la seva força, l’amor romàntic destructor i alliberador. Al segle XIX, Goethe va escriure l’obra “El joven Werther” a partir de la qual es va estendre el fenomen “Werther-Fieber” que va provocar el suïcidi d’uns 40 joves. El text de Carlos Be ha estat escollit a partir de les més de 450 propostes rebudes en la 1ª convocatòria “On el treatre batega”, iniciativa de l’associació de sales de proximitat de Barcelona i ens descriu com n’és de destructor l’amor romàntic que busca el suïcidi però a diferencia dels romàntics, Be ho presenta amb una altra mirada. De manera entranyable descriu amb humor les situacions més dramàtiques fins […]

Alice Birch és una dramaturga britànica que amb només 36 anys té una carrera consolidada com autora de teatre, cinema i televisió. Fa exactament un any a la Sala Beckett es va presentar una obra seva en forma de lectura dramatitzada: “Anatomia d’un suïcidi”. En cada una de les escenes Birch suggeria que la felicitat és fràgil. Aquesta producció de [Blank] és un projecte escènic que es presenta a dues bandes i s’ha construït entre El Teatre Tantarantana i La Seca, actualment Centre de les Arts Lliures, de La Fundació Joan Brossa. Ho trobo una idea genial ja que l’autora va escriure 100 escenes que trigarien 7 hores en ser interpretades. La mateixa autora dona llibertat als i les directores […]

Per fi hem entès perquè es va produir aquell creixement demogràfic que va crear la necessitat d’augmentar el nombre de places escolars als anys seixanta i setanta. El títol no es gaire atractiu però es bo anar-hi perquè res és el que sembla i res fa pensar el que després succeeix. És una història d’embolics, sorprenent, divertida, amb paraules picants que creen equívocs. Sembla una història frívola i insulsa al començament però va prenent cos a mida que van avançant les escenes. Es tracta d’un musical de creació de la Companyia EGOS Teatre amb text de Toni Sans i Rubén Montañà. El teatre Gaudí és ideal per la seva gran versatilitat d’espais necessària en aquest tipus d’obra que precisa canvis […]