Roser Garcia Guasch

És una història de ficció que desfila a través de la veu de set personatges que tenen diferents visions sobre la relació que han establert amb un noi assassinat en un petit poble rural. Ell és, millor dit era, d’una bellesa desafiant i subversiva tal com el defineix algun dels personatges del text. Tots són interpretats per Pere Arquillué que ens enlluerna amb la perfecció del seu treball. Amb molt pocs moviments corporals i una pràcticament nul·la utilització de l’espai escènic, ell recorre els camps, entra als racons més íntims de les cases, visita la serraria, les places i la rotonda, els camins comarcals i també els llocs més profunds de les tristeses, les pors, els enyors i les desconfiances. […]

Alban Berg  va basar la seva obra en un text teatral de Georg Büchner, autor austríac que va viure 23 anys (1813-1837). Les idees utòpiques comunistes de Büchner tenen reflex en aquest text on hi ha un sentiment de commiseració per les classes populars reduïdes a la desolació. Büchner va deixar aquesta obra inacabada. Per un error en la transcripció, el títol inicial de Woyzeck va ser Wozzeck en  la partitura de Berg. Se n’han fet moltes adaptacions i posades en escena, des d’obres de teatre, fins a musicals o teatre de titelles. Büchner es va basar en un fet real. A la biblioteca del seu pare cirurgià, va poder llegir l’historial mèdic del cas Woyzeck. Un soldat havia matat […]

Estat deSgràcia és un muntatge de La Peleona, escrit i dirigit per Carla Torres, que tanca la trilogia sobre l’abús de poder, formada per “Estat Decepció” presentada a la Sala Flyhard al 2018 i que tractava sobre l’abús de la justícia i “Estat de Xoc” de l’abús policial estrenada a Temporada Alta al 2017. Com diu la directora, aquests muntatges podrien ser infinits perquè l’abús de poder no només està arrelat a les estructures de les altes esferes sinó que el trobem a totes les capes de la societat. Segons Torres, en podrien fer una infinitologia. La Companyia La Peleona continua fidel al seu teatre de denúncia descarat, atrevit i irreverent. La transgressió és necessària per avançar. Sense transgressió tot […]

La Companyia “Les Fugitives” ens presenta aquest espectacle escrit, dirigit i interpretat per Maria Ten. És una reestrena ja que s’havia representat durant un mes de l’any passat. És un crit femení acumulat al ventre des de generacions però personificat en quatre dones de les quatre obres més conegudes i més representades d’Àngel Guimerà, “La filla del mar”, “Mar i cel”, “Maria Rosa” i “Terra Baixa”. Quatre dones que han fet història per la vida que els va  donar el teatre del segle XIX, Àgata, Blanca, Maria Rosa i Marta. Les de “Les Fugitives” són dones actuals que criden, ploren, demanen, supliquen, dubten i cerquen la felicitat tot i que a totes els costa trobarla. Molt pocs elements escenogràfics són […]

Els canvis costen d’acceptar tot i que ens sembli que una mentalitat oberta és capaç d’incorporar qualsevol nova situació. Això els passa a una parella de pares moderns i “progres” amb una filla que ha triat com a parella un noi transexual. Ramon Oliver en la seva crítica teatral diu que l’ha transportat a EEUU en plenes lluites racials quan acabaven d’assassinar a Luther King. Una parella benestant i tolerant reben a la seva filla a sopar amb la seva parella. Tot aquell ambient queda reflectit en: “Adivina quien viene a cenar esta noche”. El trans d’avui era el Sidney Poitier de fa 60 anys. El mateix shock, la mateixa sorpresa i el mateix esforç d’adaptació a una situació desconeguda […]