Roser Garcia Guasch

“ Vaig néixer amb una taca al front, com una llentia”. Així comença el relat de “Quanta, quanta guerra” de la nostra admirada Mercè Rodoreda. Ella era capaç d’escriure el més petit detall per obrir el zoom de mica en mica i fer-nos veure tot el que l’envolta. Era també capaç d’escriure d’una manera poètica i punyent tant la fascinació que produeix la guerra com l’horror i la destrucció que deixa al darrera. És una història d’una guerra qualsevol. Parla d’un riu gran que podria ser l’Ebre i uns avions que potser venien d’Itàlia però tant se val. Ella volia parlar de la guerra i la seva crueltat així com la guerra interior de l’Adrià Guinart. Els crits de guerra, […]

Alejandra Jiménez Cascón és la dramaturga i directora de la famosa obra “Blanca desvelada” que encara ressona a la ment de molts de nosaltres. En aquesta ocasió dirigeix un muntatge escrit i interpretat per Sara Fernández. “El viaje de Paula” que tracta un tema actual, conegut però no resolt. A diferència del que passava fa vint o trenta anys, els Trastorns de Conducta Alimentària (TCA) són avui molt coneguts per la població general i, si es sospiten per algun membre de la família o persona propera, es poden diagnosticar precoçment la qual cosa facilita la recuperació i evita les recidives. Tot i així la pressió social, la moda, l’exigència social d’uns cànons de bellesa establerts, el perill de les adolescents […]

Desig va ser escrita per Josep Maria Benet i Jornet a l’any 1989. Va ser estrenada sota la direcció de Sergi Belbel al 1991 de la que va dir que és “Una funció d’una perversitat i una saviesa dignes només d’una mà mestra”. Va comptar amb Angels Poch, Imma Colomer, Josep M Pou i Lluís Soler. Ja fa trenta anys d’aquella posada en escena i l’obra continua sent tan actual com llavors perquè són reflexions íntimes i el tema, d’alguna manera, etern. En aquesta ocasió, Silvia Munt escull un repartiment de luxe amb Laura Conejero, Carles Martínez, Raimon Molins i Anna Sahun. És un text de culte, críptic i obscur. És un trencaclosques de les emocions que manté l’interès durant […]

Eugène Ionesco, al 1972 va escriure una versió satírica sobre el Macbeth de Shakespeare que va anomenar “Macbett” sobre la corrupció associada al poder absolut i a la tirania. Ionesco presenta la tragèdia shakespeariana com una imatge grotesca i ridícula del poder ja que ell deia que el seu teatre no era del absurd sinó del ridícul. D’aquesta manera presenta l’absurditat fent un toc d’alerta contra l’absolutisme i el seu fàcil ressorgiment. Aquesta versió del Macbett de Ionesco dirigida per Ramon Simó descriu perfectament la crueltat i els fets més esgarrifosos en forma de comèdia exagerada, ressaltant els escassos límits de l’ambició i el manteniment de la fidelitat utilitzant com a mercaderies riqueses, terres o títols nobiliaris. Joan Carreras és […]

Agraïm molt la gran idea del TNC d’oferir una versió digital d’algunes de les obres de la temporada. Es pot veure fins a l’inici de la temporada següent, és a dir al setembre, i veure-la tantes vegades com vulguis, repetir una escena o rebobinar segons el moment. És així com he pogut gaudir d’aquesta obra quan ja s’ha acabat el festival grec i tots els teatres tanquen per agafar forces per la nova temporada. “Els homes i els dies” és una narració de vint anys de vida de David Vilaseca escrit per ell mateix, adaptat al teatre per Josep Maria Miró i dirigit per Xavier Albertí. Era una aposta difícil i tots plegats han aconseguit dues hores i mitja d’una […]