Roser Garcia Guasch

Cada estiu des de fa anys, Parking Shakespeare ens convida a una nova obra al petit teatre circular a l’aire lliure dels jardins de l’Estació del Nord. Com que la dotzena nit després de Les festes de Nadal correspon a la Epifania cristiana, aquesta obra de Shakespeare, “Twelfth Night” s’ha traduït a molts idiomes com “La Nit de Reis”. Eren temps de celebracions a l’època isabelina, festes hereves del carnaval medieval on tot es posava cap per avall. El bard anglès hi va afegir un segon títol. “ What you will” que la Companyia Parking Shakespeare han traduït com “el que vulgueu” i amb això Sir Williams incita i convida a totes les produccions i adaptacions posteriors a fer una […]

El teatre és un dels elements més preuats de l’educació col·lectiva i és per això que agraïm aquesta posada en escena d’una de les dones més enigmàtiques i misterioses de la història de la poesia. Se’n sap tan poc que ens hem hagut d’imaginar-la. Només la coneixem a partir dels 100 versos que han quedat dels nou llibres que s’havien recollit a la biblioteca d’Alexandria. El papa Gregori VII els va fer cremar per immorals i perquè incitaven al pecat. Eren més de 12000 versos que s’havien conservat i intuïm més que sabem d’ella a partir dels pocs elements que han dit altres poetes com Ovidi. Plató la va anomenar la desena musa. I han estat tres dones les que […]

La desaparició del fill predilecte d’uns pares fa que emergeixin tots els fantasmes d’una família benestant, els conflictes de relació que existien entre ells i els problemes de cada un. És un argument que ja s’ha fet altres vegades. Recordo la pel·lícula “Festen” de Vinterberg i Mogens Rukovd (1998) que va ser representada a casa nostra en forma de teatre al 2005 amb una adaptació de Bo Hansen. Allò era un verdader drama on al darrera del luxe, la riquesa i l’encant d’un família burgesa amb una relació impecable es cou una veritable tragèdia. Potser el que volia dir-nos Víctor Sánchez Rodríguez és precisament que no és una situació especial ni insòlita: una gelosia cap al germà perfecte, una necessitat […]

Medea és el personatge més inquietant de la tragèdia grega. “L’amor (no és per a mi, va dir Medea)” la guardaré a la memòria com guardo també una altra obra sobre el personatge d’Eurípides, “MedeaMix, una obra coral de sis dones dirigides per Magda Puyo que es va estrenar al 1996. L’increïble treball de les Metadones o la mítica figura d’Eurípides van crear en molts de nosaltres un record inesborrable com inoblidable serà també aquesta obra de Queralt Riera sobre una Medea contemporània amb molts paral·lelismes amb l’heroïna mítica. Jasó, (Jason amb pronúncia anglesa per la nostra Medea actual) abandona Medea per casar-se amb la filla de Creont, tirà de Corint. A Medea se la desterra i obliga a marxar […]

Aquesta divertida comèdia va néixer d’un taller d’escriptura de l’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisual de Catalunya) impartit per Marta Buchaca. Tant l’autoria com la direcció són de Jamie Southon, Daniela Univazo i Brenda Zavala. La idea de que estem tots vigilats és molt bona. És una veritat que ens angoixa. Ho saben tot de nosaltres i no ens podem escapar. Les xarxes socials ens han envaït i ja formen part de les nostres vides. La necessitat d’exposar-se s’ha convertit en addicció i molts creuen que deixaran d’existir si desapareixen d’Instagram. Però una cosa és l’exposició voluntària i l’altre l’espionatge sense autorització. I aquesta és la situació en la que es troben tres companys de pis. Descobreixen que algú […]