Roser Garcia Guasch

El món dels clowns es vol renovar i canviar les velles maneres del nassos vermells. És el fill (Oriol Pla) qui proposa fer una creació amb una nova mirada. És una obra coral d’una família d’artistes que treballen junts des de fa molts anys tot i que alguns membres fan vida artística en solitari. Vam veure a Diana Pla a “Mis cosas y yo” fa un any a la Badabadoc. Era una obra difícil, agosarada i valenta en la que Diana Pla desenvolupava el seu millor rol de clown femení i ens va demostrar que era una excel·lent referent en aquest gènere. Oriol Pla va néixer i créixer en ambient de clowns i va sortir amb la seva mare a […]

És la primera vegada que Dagoll Dagom presentava una obra familiar. Amb un text de Marc Artigau, la dramatúrgia compartida amb Anna Rosa Cisquella i David Pintó no podia fallar. Fa un any que la van estrenar i no és gens estrany que l’hagin reposat enguany. Auguro un “llenu” durant les festes de Nadal. Les cançons són de Dàmaris Gelabert i la direcció de la Cisquella. El repartiment és la guinda d’aquest pastís. A Alba Florejacs la vam veure a “La salsa” i em va meravellar la capacitat de canviar de personatge en pocs minuts. En aquesta és una mare que teletreballa i té un moment de crisi espectacular amb els fills que segurament a molts espectadors els resulta familiar. […]

Els errors i els crims comesos pels avantpassats s’arrosseguen al llarg dels anys i per més que es vulguin amagar, les culpes i vergonyes exploten en un moment donat afectant la vida i relacions dels descendents. Boulem Sansal, el famós escriptor algerià, en la seva novel·la “La aldea del alemán o el diario de los hermanos Schiller” parla del comandant d’un camp d’extermini nazi refugiat a Algèria després de la segona guerra mundial i que va fer creure als seus fills que havia estat un defensor de la llibertat d’Algèria. La vergonya, la ràbia i el sentiment de culpa destrueix al fill que investiga i descobreix la veritat. No és el cas de Joan Carreras que interpreta divinament al Joan, […]

L’obra va ser estrenada al 2017 a Londres, s’ha representat a Madrid i hi ha una propera estrena a París. Guillem Clua la va escriure després de l’atac terrorista contra la comunitat LGTBI el 12 de juny de 2016 al Bar Pulse d’Orlando als Estats Units, en què va morir una cinquantena de persones a tret de fusell. A Guillem Clua se’l va reconèixer al 2013 com una de les persones amb més influencia a Espanya dins del col·lectiu LGTBI i li hem vist altres obres sobre el tema com “Justícia” o “Smiley, després de l’amor” (2020). L’Oreneta està de gira per Catalunya després de fer temporada a Barcelona. Vam anar a l’Atrium de Viladecans. És un teatre molt gran […]

“Una llum tímida” ja fa temps que està en cartell i girant per diferents teatres. N’havia sentit a parlar molt bé i no me la volia perdre. Vaig aprofitar un del quatre dilluns de representació. El tema és molt potent i tot el jovent que omplia de gom a gom el teatre (impressionant) ha de saber que fa 70 anys l’homosexualitat era considerada una malaltia quan ja no un delicte que havia de ser tractat o castigat. Dues dones que s’estimaven en ple franquisme havien d’amagar-se o fugir. El moviment LGTBI comença als anys 70 a EEUU i a Espanya 10 anys més tard. Actualment ja està més normalitzat però per aquest motiu moltes persones han sigut desgraciades o han […]