Roser Garcia Guasch

M’ha fet triar aquesta obra el record que tenia de “Be my baby” escrita també per Oriol Vila. Vaig celebrar que obres de teatre es dirigissin a la gent més jove i que les funcions es fessin, per aquest motiu, el divendres a la tarda. L’equip artístic de “Be my baby” eren professionals de diferents àmbits. Va ser meravellós veure tanta joventut entusiasmada, la qual cosa ja havien aconseguit amb “Paradise” també amb la idea d’acostar els joves al teatre i ho van fer amb gran èxit de públic i reposició inclosa. En la mateixa línia tot i que dirigida a un públic de més edat, Oriol Vila escriu “La salsa” el muntatge que porta el segell de Nico&Sunset (Oriol […]

El conegut director de “La Calòrica”, Israel Solà debuta en solitari com a director i dramaturg sense Joan Yago. No he pogut evitar pensar en la similitud amb una altra obra també estrenada a la Flyhard: “Ovelles“. En totes dues els personatges són tres germans (en aquest cas germanes) que es troben per celebrar un esdeveniment, en un cas era rebre una herència i en aquest la sol·licitud d’un òvul per part d’una de les germanes a una altre per poder ser mare. En les trobades entre germans surten temes que no han vist mai la llum, relacions incompreses, desconeixement de la situació dels altres, passats obscurs i no parlats, presents allunyats. Israel Solà fa un treball d’artesania a partir […]

És un text del guionista i dramaturg Anthony McCarten “The Pope” que va ser portada al cinema per Fernando Meirelles (2019) amb el títol “The Two Popes”. Són molt escasses per no dir nul·les les obres de teatre que tracten de política eclesiàstica. És un món molt tancat al que no s’hi pot accedir fàcilment. Sense poder-ho evitar, ens hem remuntat a segles enrere per endinsar-nos en les profunditats pontifícies més obscures i les guerres en les que va participar l’Església per defensar la seva immutable i inviolable manera de pensar. Per això crec que té tant d’interès aquest diàleg entre els darrers dos Papes en vida, un dels quals Benet XVI va renunciar al papat, la qual cosa va […]

Txékhov va estrenar “Les tres germanes” al 1901. A la Rússia pre revolucionària i en un poble de províncies, la família Prózorov rep habitualment els militars destacats en aquest lloc ple d’avorriment i de nostàlgia els personatges del qual desitgen marxar a un lloc millor. Com diu Irina en un moment de l’obra, “la vida ens ha anat ofegant com les males herbes”. Moscou és el somni insatisfet de moltes frustracions. Vam veure aquesta obra la pasada temporada sota la direcció de Julio Manrique amb un gran desplegament de mitjans i tots els personatges a l’escena. Assistim ara a una mostra minimalista reescrita per Sanchís Sinisterra i dirigida per Raimon Molins. És una peça deliciosa que amb el títol “Érem […]

Al 2006 La Barni teatre es va iniciar com a Companyia teatral amb aquest muntatge dedicat a Miguel de Molina. Durant aquests 15 anys han creat 5 espectacles “El projecte dels bojos, una utopía musical”, “Le llaman copla” “Tan bonica aquesta nit” i “La filla del mar”. Jo la vaig veure entre el 2012 i el 2014 ja que la van reposar varies vegades i va girar per Espanya. Diuen que la copla va néixer durant la República però nosaltres l’hem associat al folklore franquista i alguns l’han viscut amb un cert rebuig. És per això que agraeixo a la Barni que aquesta vegada m’ha fet viure la copla amb una altra mirada i amb un regust d’agradable nostàlgia. Des […]