Roser Garcia Guasch

El temps és el fil conductor de “Viatge d’hivern (o quan Jelinek va deixar de tocar Schubert)” que Magda Puyo dirigeix acompanyada de Marc Villanueva en la dramatúrgia i basada en la novel·la de Elfriede Jelinek. Rosa Cadafalch inicia i finalitza l’obra amb un monòleg sobre el temps sense viatges ni nostàlgies. Senzillament és un relat poètic sobre la inexorabilitat del pas del temps i tot el que l’envolta. La gran massa d’escuma que simula gel, la idea del qual la devem a Judit Colomer i que va desapareixent al llarg de l’obra, representa també la lenta desfeta del temps. El fil conductor és també la música de Clara Peya que ens porta per diferents viaranys segons el text. En […]

Miquel Cabal Guarro és el traductor al català d’un relat de Fiódor Dostoievski que va ser titulat inicialment “Manyaga” dins de “El diari d’un escriptor”. Aquest curt relat ha estat publicat amb altres títols: “Una noia dòcil”, “La sumisa”, “La mansa”, “La dulce” i ha estat adaptada al cinema sota altres títols semblants. I és que el monòleg parla de l’altre a través d’ell, de l’orgull que impedeix l’amor i sobretot, expressar-lo. Fa quasi bé un segle i mig que Dostoievski va escriure aquest relat que podria ser contemporani com moltes de les seves obres que demostren el profund coneixement que tenia del comportament humà i de les seves relacions més íntimes. A través d’un sol personatge podem endevinar tot […]

Amb una estupenda posada en escena de Las Bestias, companyia que es va fundar durant la Pandèmia, produeixen sota la direcció d’Àgata Casanovas aquesta esgarrifosa història que va trasbalsar Europa als anys 90. Ella treu el millor dels dos actors novells: Martí Cordero i Sergi Espina, els quals donant mostres d’una excel·lent forma física i expressió corporal i utilitzant com a únic element escenogràfic una pila de matalassos, parlen, criden, ploren i s’acosten a nosaltres fent-se cada cop més propers. És una obra de teatre documental, molt ben documentada per cert i està basada en una història real que es va tractar des de tots els mitjans informatius i divulgatius fins al punt que un curtmetratge sobre els fets va […]

Santiago Rusiñol va ser un autor teatral molt prolífic. Era capaç d’escriure entre dues i set obres cada any tot i que són poques les que es representen en comparació amb la seva producció. “L’auca del senyor Esteve, Gente bien, Els jocs florals de Canprosa, L’héroe” són les que jo recordo haver vist. Agraïm sincerament la posada en escena de “El bon policia”, obra còmica pensada per Rusiñol en dos actes i cinc quadres i escrita al 1905. Arnau Puig i Ricard Farré han aconseguit una revisió rodona d’aquesta obra en un sol acte i moltes escenes que se succeeixen una darrera l’altre a una velocitat vertiginosa. Els dos intèrprets es van canviant de vestuari, complements i personatge només entrant […]

“ Vaig néixer amb una taca al front, com una llentia”. Així comença el relat de “Quanta, quanta guerra” de la nostra admirada Mercè Rodoreda. Ella era capaç d’escriure el més petit detall per obrir el zoom de mica en mica i fer-nos veure tot el que l’envolta. Era també capaç d’escriure d’una manera poètica i punyent tant la fascinació que produeix la guerra com l’horror i la destrucció que deixa al darrera. És una història d’una guerra qualsevol. Parla d’un riu gran que podria ser l’Ebre i uns avions que potser venien d’Itàlia però tant se val. Ella volia parlar de la guerra i la seva crueltat així com la guerra interior de l’Adrià Guinart. Els crits de guerra, […]