Roser Garcia Guasch

El conegut director de “La Calòrica”, Israel Solà debuta en solitari com a director i dramaturg sense Joan Yago. No he pogut evitar pensar en la similitud amb una altra obra també estrenada a la Flyhard: “Ovelles“. En totes dues els personatges són tres germans (en aquest cas germanes) que es troben per celebrar un esdeveniment, en un cas era rebre una herència i en aquest la sol·licitud d’un òvul per part d’una de les germanes a una altre per poder ser mare. En les trobades entre germans surten temes que no han vist mai la llum, relacions incompreses, desconeixement de la situació dels altres, passats obscurs i no parlats, presents allunyats. Israel Solà fa un treball d’artesania a partir […]

És un text del guionista i dramaturg Anthony McCarten “The Pope” que va ser portada al cinema per Fernando Meirelles (2019) amb el títol “The Two Popes”. Són molt escasses per no dir nul·les les obres de teatre que tracten de política eclesiàstica. És un món molt tancat al que no s’hi pot accedir fàcilment. Sense poder-ho evitar, ens hem remuntat a segles enrere per endinsar-nos en les profunditats pontifícies més obscures i les guerres en les que va participar l’Església per defensar la seva immutable i inviolable manera de pensar. Per això crec que té tant d’interès aquest diàleg entre els darrers dos Papes en vida, un dels quals Benet XVI va renunciar al papat, la qual cosa va […]

Txékhov va estrenar “Les tres germanes” al 1901. A la Rússia pre revolucionària i en un poble de províncies, la família Prózorov rep habitualment els militars destacats en aquest lloc ple d’avorriment i de nostàlgia els personatges del qual desitgen marxar a un lloc millor. Com diu Irina en un moment de l’obra, “la vida ens ha anat ofegant com les males herbes”. Moscou és el somni insatisfet de moltes frustracions. Vam veure aquesta obra la pasada temporada sota la direcció de Julio Manrique amb un gran desplegament de mitjans i tots els personatges a l’escena. Assistim ara a una mostra minimalista reescrita per Sanchís Sinisterra i dirigida per Raimon Molins. És una peça deliciosa que amb el títol “Érem […]

Al 2006 La Barni teatre es va iniciar com a Companyia teatral amb aquest muntatge dedicat a Miguel de Molina. Durant aquests 15 anys han creat 5 espectacles “El projecte dels bojos, una utopía musical”, “Le llaman copla” “Tan bonica aquesta nit” i “La filla del mar”. Jo la vaig veure entre el 2012 i el 2014 ja que la van reposar varies vegades i va girar per Espanya. Diuen que la copla va néixer durant la República però nosaltres l’hem associat al folklore franquista i alguns l’han viscut amb un cert rebuig. És per això que agraeixo a la Barni que aquesta vegada m’ha fet viure la copla amb una altra mirada i amb un regust d’agradable nostàlgia. Des […]

El temps és el fil conductor de “Viatge d’hivern (o quan Jelinek va deixar de tocar Schubert)” que Magda Puyo dirigeix acompanyada de Marc Villanueva en la dramatúrgia i basada en la novel·la de Elfriede Jelinek. Rosa Cadafalch inicia i finalitza l’obra amb un monòleg sobre el temps sense viatges ni nostàlgies. Senzillament és un relat poètic sobre la inexorabilitat del pas del temps i tot el que l’envolta. La gran massa d’escuma que simula gel, la idea del qual la devem a Judit Colomer i que va desapareixent al llarg de l’obra, representa també la lenta desfeta del temps. El fil conductor és també la música de Clara Peya que ens porta per diferents viaranys segons el text. En […]