Roser Garcia Guasch

Cacophony fa segona temporada després de la bona acollida que va tenir la passada i d’haver estat representada al Teatro de la Abadía. L’autora és Molly Taylor i ha estat traduïda al català per Oriol Puig Grau i Anna Serrano Gatell, essent aquesta última també la directora. Es una obra teatral molt ben estructurada, amb una escena inicial situacional, un moment clau on està el nus de la trama i un desenllaç. El nus és una escena on les actrius Gemma Martinez i Sandra Pujol demostren les seves grans qualitats actorals. Una mentida sense més importància desvetllada en aquell moment desencadena una allau de crítiques que demostra la facilitat amb la que poden circular les notícies sobre una influencer. És […]

Amb els textos d’Alguer Miquel, la dramatúrgia d’Eduard Solà i dirigit per Lluís Danés s’ha construït un espectacle d’una bellesa indescriptible. Uns personatges fantàstics, s’han refugiat en una torre fugint de tot allò que no ens agrada del món exterior i que no podem canviar. És una construcció mil·limetrada entre la música de Giacomo Puccini, un circ d’una qualitat extrema i una gran vistositat en l’escenografia de Carles Berga i del vestuari de Mercè Paloma. Les escenes es van succeint seguint un text, un tema conegut d’una òpera de Puccini i un treball de circ. Aquests tres elements combinats de forma perfecte creaven un silenci reverent en un Liceu ple de canalla. Els nens distingeixen perfectament la qualitat dels espectacles […]

Tenia moltes ganes de veure com s’havia transformat l’emblemàtic El Molino després de molts anys tancat i veient com s’anava deteriorant mica a mica. Per fi, l’Ajuntament de Barcelona ha comprat aquest historic espai i, després de la convocatòria per concurs públic, ha atorgat la gestió a Festival Cruïlla. El Molino va iniciar el seu llarg recorregut al 1898 amb el nom de La Pajarera Catalana perquè es va construir a sobre d’una tasca que es deia La pajarera. Al 1908 per primera vegada apareix el nom de Petit Moulin Rouge, imitant al de Paris. A l’any 1929, coincidint amb l’Exposició Universal es va remodelar la façana i es van afegir les aspes d’un molí que és la imatge que […]

Quan vam descobrir a Angela Palacios a Mirta en espera ja girava des del 2016. Va estar en espera el temps de la pandèmia (com la Mirta) i va ressuscitar poc després. Ens va sorprendre la capacitat interpretativa, la sensibilitat i tendresa en la manera de tractar la innocència d’aquell personatge entranyable. Aquesta vegada ha creat amb Sergio Mora la companyia La Cresta Ilíaca que presenta Llenos de vida. Ells dos han escrit aquest text amb un toc tendre i respectuós sobre la descoberta de l’homosexualitat adolescent. Ho fan d’una manera poètica que s’oposa a l’ambient tancat, gris, homofòbic d’un poble rural petit. La incomprensió, la intolerància i, fins i tot la crueltat, contrasten amb moments sublims com les escenes […]

La Sala Olympia de París als anys seixanta del segle passat va representar la lluita de totes les forces progressistes i d’esquerres per finalitzar la dictadura, una dictadura que anava fent aigües per tot arreu però no es va poder enderrocar. A l’Olympia anaven els cantautors catalans i espanyols a cantar amb el públic per la llibertat. Paco Ibáñez hi va ser el 2 de desembre del 1969 i en aquesta obra, Carlota Subirós fa un repàs personal d’aquell famós disc i de la seva relació amb el teatre d’una manera elegant i estèticament perfecte. Com si la directora ens parlés en primera persona dels seus records, les sis actrius són el seu alter ego i van passant del Paco […]