Roser Garcia Guasch

Vam tenir coneixement de la Hattie Naylor al Festival Grec 2019, amb “Abans no es faci fosc” (Going Dark, 2012) protagonitzada per Míriam Iscla. “Ivan i els Gossos” és un monòleg d’aquesta dramaturga britànica escrita al 2009 com a Podcast per un programa radiofònic i que va guanyar el Tinniswood Award com a drama original per radio. També va ser nominada al 2010 pels Olivier Awards for Outstanding Contribution to Theatre. A partir de llavors, s’ha representat per tot el món en format teatral i al 2017 Andrew Kötting dirigieix la pel·lícula, ”Lek and the dogs” sobre aquest text de Naylor. Està basada en la historia real de Ivan Mishukov, en la Rússia de Yeltsin dels anys 90 quan la […]

L’entrada al teatre és espectacular. Veiem un obrador de forner amb tots els ets i uts, amb unes taules de fusta per amassar la pasta, forns elèctrics, plates, davantals, farina i tota la resta d’ingredients necessaris per a l’elaboració del pa. L’escenografia de Jose Novoa aconsegueix que ens arribi quasi bé l’olor de pa acabat de coure. Sota el títol de curs avançat per fer pa, un flequer de prestigi fa teràpies pseudo-psicoanalítiques per solucionar els problemes emocionals i relacionals dels seus alumnes. Per això els ajuda a crear un sentit de pertinença al pa, a l’obrador i fa que sorgeixi la complicitat entre ells com element integrador de la teràpia. La masa és moldejable i al amassar-la, els alumnes […]

El teatre Eòlia fa una aposta pels creadors/creadores i intèrprets emergents per donar a conèixer nous talents a partir dels Treballs de Final de Grau de l’Escola Eòlia. L’autor i director és Martí Torras i Mayneris a partir del TFG pel Grau d’Interpretació d’Eòlia amb la col·laboració de Paco Mir a la dramatúrgia. Anava convençuda que seria un teatre documental sobre el perquè no s’ha fet res a la Monumental des que fa més de 10 anys el Parlament va votar per majoria suprimir els “toros” a Catalunya. No era el que m’esperava tot i que han superat de llarg les meves expectatives. El debat sobre les “corridas” ja no està sobre la taula de les administracions ni en boca […]

Sergi Belbel ha fet la traducció de “Endgame” una obra que Samuel Beckett va escriure al 1957. Belbel n’ha estat també el director i l’han dedicat a Rosa Novell, directora i actriu que havia dirigit aquesta obra al 2005. “Final de partida” s’enquadra dins de les obres minimalistes que s’han anomenat de l’absurd i que encara no entenc com ens atrapen tant, què té de misteriós un moment o una situació que no porta enlloc com l’espera a Godot o aquest “Final de partida” que no és final ni principi sinó que senzillament descriu un fet, una situació estranya, incomprensible, surrealista. Saps que vas a veure un Beckett i que t’has de deixar anar sense esperar una història, un nus, […]

Lluna Gay és la dramaturga i la intèrpret d’un monòleg el fil conductor del qual és el sentit de l’existència. Amb un rerefons de dubtes i angoixes i, com la majoria dels monologuistes, va passant d’un tema a l’altre amb un gran sentit de l’humor tot i que en alguns moments demostra, amb gran expertesa, una profunda tristesa. Amb una escenografia original i uns visuals de personatges femenins de gran personalitat i repercussió històrica com Angela Davis, Rigoberta Menchú, Angela Merkel o Marilyn Monroe, Felipe Cifuentes les presenta a dues pantalles apareixent de manera aleatòria i esvaint-se poc a poc sense que distreguin l’atenció de les paraules de la protagonista. Elles l’acompanyen, li donen la mà pel camí de l’expressió […]