Roser Garcia Guasch

Sorpresa i fascinació és el que m’ha produït aquesta obra teatral de David Ives basada en la novel·la de Leopold Von Sacher-Masoch i que va ser portada al cine per Roman Polanski al 2013. No sabria definir “La venus de les pells”. És teatre dins de teatre? No ho sé. Ives crea d’una manera molt intel·ligent una situació complexa entre un director de teatre i una actriu aspirant a participar en una obra en la que els papers de dominació i submissió no estan clars i es van modificant al llarg de l’obra. Els personatges es barregen, es superposen, es confonen, s’intercanvien els papers, juguen amb l’obra i al mateix temps juguen amb la realitat. Els de ficció acaben engolint […]

El teatre pot ser diversió, entreteniment, fantasia, ciència ficció, biografia, història i moltes coses més. La companyia Vostok Collective ha creat una obra que és tot això. És teatre documental com ho defineix l’actriu principal. Un teatre documental fora del corrent, que et sorprèn, et fa pensar, et fa dubtar si tot això pot ser possible, què hi ha de cert i què d’imaginació. És una peça que no et pot deixar indiferent. Surts del teatre amb ganes d’arribar a casa i buscar paraules com transhumanisme, biohacking, ciborg o implantacions subcutànies d’imants. A partir de l’experiència personal d’Encarni Sanchez Mesa, el creador i director Martin Garcia Guirado, el científic, Guillaume Cordier  i ella mateixa, intèrpret i ballarina, ens presenten totes […]

Ho van petar la temporada passada i continuaran omplint el teatre tot i les restriccions pandèmiques. Vaig descobrir La Calòrica amb “Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I” (2010) amb la que es va fundar la companyia al 2010 i que es va tornar a representar amb gran èxit al cap de 10 anys. Després d’aquesta i altres obres, la Calòrica ja s’ha consolidat com a companyia d’èxit per un treball profund sobre la societat i l’ànima humana amb tots els seus defectes i qualitats. És la sàtira  portada tan al límit que desencadena un riallada constant. Tant és així que has d’estar alerta per no perdre ni una paraula que quedi sufocada pel teu propi […]

La pandèmia ens ha acostat a altres maneres de treball, de formació, d’ensenyament. També ens ha mostrat altres vies de relació i de comunicació. Hem redescobert altres formes de representacions teatrals. La ràdio teatre existia fa molts anys i les telenovel·les van substituir a les que ens retransmetien diàriament per la radio. Una manera molt senzilla de mantenir el teatre viu. Els més joves descobriran en la ràdio teatre una font inesgotable de fantasia. Bitàcola és utilitzada com a símbol de direcció, de brúixola i d’unió. El programa “Bitácora de ida y vuelta” es basa en històries que s’han creat a un i altre costat de l’Atlàntic. Felipe Cabezas és l’ànima d’aquestes bitàcoles i del teatre Fènix. Va presentar aquesta […]

Felicito a Temporada Alta i a tots els valents que han volgut apostar per fer alguna cosa diferent en aquests temps tan difícils de pandèmia. Aquesta és una obra filmada dins de la programació “A distància”. És una píndola teatral que dura 13 minuts en els quals es mostra una situació inversemblant que podria ser realitat. Ramon Madaula ha fet el guió i n’és el director. La realització, fotografia i audiovisuals són de Daniel Lacasa. Aquesta petita peça ens demostra les coses que es poden dir en molt poc temps, fins i tot amb poques paraules o en silenci. La descripció per sí mateixa pot ser una càrrega de profunditat que fa trontollar veritats com ho fan els Haikus que […]