Roser Garcia Guasch

La Calòrica no deixa de sorprendre’ns. Presenten uns temes de rabiosa actualitat de la manera més còmica i crítica possible. En aquesta ocasió no podia faltar el canvi climàtic. El text i la dramatúrgia de Joan Yago vol posar de manifest la incapacitat del món per afrontar amb seriositat aquest tema. Utilitzant el conflicte que apareix en una comunitat de veïns per la sortida inacabable de merda a causa d’una canonada mal construïda, el director Israel Solá, fent paral·lelisme, ironitza sobre les dificultats de resoldre un problema que és a totes vistes important però que la seva solució s’alenteix pels interessos personals o la ineficàcia dels veïns, el propietari i la comunitat. El començament és desconcertant. Mónica López, convidada especial […]

La Perla 29 ens ha ofert aquest estiu una Filumena Marturano que ja ha estat nominada pels premis Teatre de Barcelona. Tot i que Eduardo De Filippo ha estat portat a l’escena catalana amb títols com “La gran il·lusió” (1988), “L’art de la comèdia” (1992), “la Filumena Marturano” (1995) “Dissabte, diumenge i dilluns” (2002) o “Questi fantasmi” (2010) i algunes altres, ha estat injustament poc representat en comparació amb altres dramaturgs del segle XX tot i ser un dels autors més prolífics del segle passat. Vam tenir l’oportunitat de veure en streaming un assaig obert de l’obra. Em va sorprendre i fascinar la manera de dirigir de l’Oriol Broggi. Aturava la representació amb gran discreció com demanant perdó, suggeria més […]

El segle XIX va ser l’explosió del romanticisme i la vida bohèmia va ser un dels temes estrella de molts autors. Henry Murger va publicar a la revista “Le Corsaire Satan” al 1844 “Scènes de la vie de bohème”, novel·la per entregues d’on el guionista de Pucini va treure tots els personatges i la història de la Bohème. És de destacar però, que la novel·la de Murger no acabava amb la mort de Mimí. Les heroïnes de les òperes de Pucini poden ser dolces i delicades (Mimí, Madama Butterfly) o cruels com Turandot. Hi ha qui ha donat explicacions psicoanalítiques a la personalització d’aquestes heroïnes. El cert és que la Bohème és una de les peces més representades de la […]

Benvingut el Rossini Opera festival produït per l’Òpera de Cambra de Barcelona. Entre el 8 i el 17 de juny es representen dues òperes (La scala di seta i L’occasione fa il ladro), un taller (l’Òpera bufa de Rossini), una conferència (Rossini al Romea amb Ramon), un col·loqui (Rossini in viva voce) i un recital (Rossiniana amb Serena Sáenz, Carles Pachón i Anna Crexells. És tot un esdeveniment que cal aprofitar. Rossini va ser un compositor pont entre finals del s XVIII i principis del XIX, entre les formes de l’òpera còmica/sèria el melodrama del S XIX. Era un moment en el que s’anava desdibuixant l’època dels castrati la qual cosa desagradava a Rossini que tenia una gran admiració per […]

Hem assistit avui a un espectacle cuidat fins a l’últim detall la qual cosa m’ha permès deixar-me anar i introduir-me sense fer cap esforç en el món de sensacions visuals i acústiques que m’oferien. Quan la presentació, la música i la interpretació són impecables et transporten a emocions indescriptibles. És difícil parlar per separat de tot el que he vist perquè el conjunt és magnífic. La idea original és d’Estefania Porqueras i també n’és la directora artística i l’autora de les coreografies. L’acompanyen ballant Clara Martínez i Fabian Schneider. És un claqué que prové del tap americà, amb postures relaxades, tenses o violentes segons el tema y utilitzant tot el cos en un moviment constant creant uns diàlegs a dos […]