Roser Garcia Guasch

Philippe Claudel dedica el seu llibre “La petite fille de Monsieur Linh”a tots els Senyors Linh de la terra i a les seves netes. La néta del senyor Linh és un projecte europeu. Una idea compartida per Temporada Alta i traduïda al català per Sergi Belbel. És un homenatge escrit de manera senzilla, gairebé infantil, sobre la crueltat de la situació del refugiat. Una manera d’escriure sobre l’enyorança del país que has deixat enrere com mai havia imaginat que es podia fer. Feia temps que una obra de teatre no m’arribava tan endins amb aquesta força colpidora de la innocència. El senyor Linh, portant a coll a la seva neta descobreix el desconegut, les olors i els gustos sense els […]

Quan vaig llegir aquesta obra d’Anton Txékhov m’imaginava aquest mateix espai escènic creat per Gintaras Makarevicius en el que es desenvolupa la història. El primer que hi veiem és una gran sala tancada per portes corredores que permeten als actors sortir de l’escena i entaular un diàleg amb el públic. És una casa del camp rus tal com ens l’imaginaríem, d’una família treballadora benestant. Txékhov va escriure aquesta obra entre 1898 i 99 i encara que l’autor no indica el temps en el que succeeix la història, ens dona a entendre per l’aparició d’esquitllentes dels muzhiks que l’obra està situada abans de les reformes agràries del 1861 . Dirigida per Oskaras Koršunovas va ser estrenada a Temporada Alta i potser […]

Rigoletto és una de les òperes més famoses de Giuseppe Verdi basada en l’obra “Le roi s’amuse ” de Víctor Hugo. Es va estrenar a la Fenice de Venècia al 1851 després de tenir problemes amb la censura per immoral i obscena. La direcció del Liceu ha tingut un gran encert per acostar el jovent a l’òpera. Els abonats podíem portar fins a 3 convidats entre 15 i 35 anys per un preu molt assequible. Van saber triar una òpera amb un gran contingut dramàtic i una música enganxosa amb alguns temes molt coneguts. Va ser emocionant veure la sala gran plena de gom a gom de gent d’edats i estètiques variades. Rigoletto, el bufó geperut de la cort del […]

La Companyia de Tortell Poltrona, el Circ Cric, celebren enguany el seu 40è aniversari i ho fan, com sempre, amb l’alegria lligada a la seva feina i la seva professionalitat. Catacric 40 és un regal doble, amb passejada pel Montseny i espectacle, i ho anuncien com ”Circ i Natura, una màgica aventura”. Durant aquests anys hi hem anat moltes vegades, amb els fills, amb família, amb amics, amb amics dels fills i continuem fent el ritual anual amb els nets, membres nous i amics dels nets. No ens cansem de veure la puça petita saltant d’una banda a l’altra de les grades o el “ja està, ja està” del número del micròfon entortolligat amb les mànigues de l’americana i el […]

La gran oferta de teatre i de musicals denota que la normalitat ha arribat a casa nostra. L’eufòria d’haver superat (casi) una pandèmia, veure un teatre ple i als actors, actrius, ballarins/es, als tècnics i maquinistes saludant des de l’escenari ha estat molt emocionant. Àngel Llàcer i Manu Guix tiren pel dret i pel camí fàcil i segur. Al 2008 van presentar “Què, el musical”, un espectacle de creació que va obtenir el premi Butaca a la millor composició musical per Manu Guix i la van veure més de 53.000 espectadors. Després de l’èxit de “La jaula de las locas” i “La tienda de los horrores” (cap dels dos originals), continuen apostant per un teatre musical comercial i en castellà […]